El govern de Benjamin Netanyahu planeja envair la ciutat de Gaza abans del 7 d’octubre –segon aniversari de la pitjor matança de jueus des de l’Holocaust– malgrat les objeccions del cap de l’exèrcit i les protestes de manifestants israelians, que temen per la vintena d’ostatges encara vius. Per tal d’escometre l’ofensiva final d’aquest intent de destruir Hamàs, vol evacuar (un altre cop!) un milió de civils palestins.

La comunitat internacional assisteix corglaçada al desastre humanitari a la malaurada Franja i pressiona perquè Israel compleixi les seves obligacions de protegir la població civil, tot abstenint – se d’infligir càstigs col·lectius, atacs indiscriminats i destrucció d’infraestructures no militars, i hi asseguri l’assistència bàsica d’aliments, aigua, energia i medicaments. Fins i tot Alemanya, per a qui el suport a Israel és una raó d’estat, ha qualificat la situació actual d’“inacceptable”, en paraules del canceller Friedrich Merz.

El controvertit primer ministre israelià s’ha proposat tant sí com no eliminar Hamàs, l’organització islamista que mana de manera totalitària a Gaza des del 2006, quan guanyà unes eleccions i ja no n’ha convocat mai més.

Israel manté la determinació
lògica i inamovible d’evitar un nou 7 d’octubre del 2023, dia infaust en què Hamàs irrompé amb uns 3.800 terroristes des de Gaza, acompanyats de milers de civils palestins que es dedicaren al pillatge mentre celebraven l’assassinat a sang freda de 1.200 residents israelians (350 dels quals, joves assistents a un festival de música), violacions en massa, mutilacions i segrest de 252 ostatges d’entre 0 i 86 anys. Per primer cop en vuit dècades, homes, dones i infants hebreus foren deshumanitzats i massacrats massivament pel sol fet de ser jueus. Resulta impossible no evocar l’horror nazi en veure la recent foto d’un ostatge jueu escanyolit fins als ossos mentre els seus captors palestins l’obliguen a cavar la seva pròpia tomba.

Els israelians interpreten
aquell dia infernal com una provatura per fer realitat l’eslògan palestí Del riu fins al mar, és a dir, esborrar Israel del mapa i aconseguir que Palestina s’estengui del Jordà fins a la Mediterrània. Fou un assaig a petita escala, però amb nivells de crueltat i monstruositat equiparables a l’Holocaust.

Des de la seva creació el 1948, l’Estat jueu ha estat implacable contra cadascuna de les escomeses militars dels seus enemics àrabs i musulmans. S’hi juga l’existència. Els israelians se senten vulnerables en qualsevol moment a un atac amb milers de míssils llançats expressament sobre civils (també sobre els àrabs, un 20% de la població), al perill de caure en mans d’una horda sàdica de bàrbars sense cap límit moral imaginable, o a patir l’exterminació de fins a tres generacions d’una mateixa família només pel fet de ser jueva.

Hamàs preparà el 7 d’octubre durant més d’una dècada. Destinà recursos de les donacions internacionals i dels contribuents palestins a amassar míssils i a la construcció d’un entramat de túnels mai vist: 500 quilòmetres amb 57.000 entrades en escassos 365 quilòmetres quadrats –menys que la comarca del Maresme–. Des de la Unió Europea, com a principal donant, hem proveït canonades d’aigua reconvertides en llançadors de míssils i milers de tones de formigó que no han bastit cases sinó un subsol en forma de gruyère. En quasi dos anys de guerra, tal com explica el periodista americà israelià Haviv Rettig Gur, Hamàs no ha autoritzat la població civil a refugiar – se en aquesta immensa xarxa subterrània: resta reservada a l’ús exclusiu dels seus membres. La neutralització dels túnels per part de les tropes israelianes implica que caiguin els edificis que hi ha a sobre –prèviament desallotjats–. No existeixen prou explosius al país per desactivar – los tots.

El govern israelià vol legítimament escanyar de recursos l’organització terrorista i eliminar els seus membres. No obstant això, és intolerable que ho faci tot arrossegant la població palestina a un esfereïdor nombre de víctimes mortals i a la insuficiència alimentària. Hamàs planificà que l’enemic hagués d’anar a confrontar – la als túnels, a sota i al mig de més de dos milions de civils i Netanyahu li segueix tràgicament el joc.

La democràcia israeliana
ha perdut la batalla de la comunicació mundial contra una banda de terroristes. Entre els infants innocents i traumatitzats de Gaza, creix una nova fornada curulla d’odi i ressentiment. La guerra interminable.