Repassant no només la memòria sinó també l’hemeroteca es dedueix que Junts per Catalunya ha hagut de fer certs equilibris per condemnar des de l’inici el genocidi que s’està cometent a Gaza, un crim contra la humanitat retransmès en directe que marcarà la història del segle XXI. Un horror sense pal·liatius, sense excuses i sense cap argument que justifiqui tanta atrocitat. Mentre observo la fotografia d’un nadó esquelètic abraçat a la seva mare i amb una bossa d’escombraries en lloc de bolquers –l’evidència de fins on pot arribar la maldat humana, capaç de matar de fam la població civil–, recordo que durant els moments més àlgids del procés se’ns va arribar a dir que Israel seria un dels primers estats que reconeixeria la Catalunya independent. Sempre quedarà el dubte, però amb la perspectiva actual seria l’última cosa que voldria veure.

S’ha de tenir en compte que l’estat genocida sempre havia estat un referent per a l’antiga Convergència i Unió: Jordi Pujol hi va viatjar el 1987 i Artur Mas ho va fer el 2013. Tots dos plantejaven Israel com un model a seguir quant a desenvolupament econòmic i creació d’un estat modern. Ara ja sabem a costa de què i de qui s’ha creat aquest estat “modern”, governat per criminals supremacistes capaços de deshumanitzar completament els palestins. Després dels terribles i també injustificables atacs de Hamàs, l’octubre del 2023, Junts va promoure una declaració del Parlament on es demanava l’alto el foc, però també es reconeixia el dret d’Israel “a defensar – se dins dels límits del dret”. Hi van votar a favor el PSC, el PP i Ciutadans. Aquestes alçades de la història ja ha quedat clar que el que ha fet el govern de Netanyahu no és cap defensa “legal” sinó un genocidi amb totes les lletres. Junts també ho deu haver entès i s’ha d’agrair que, certament, el maig passat votés al Congrés dels Diputats a favor de tramitar una llei que prohibeixi el comerç militar amb Israel. Els polítics, en general, estan trigant a reaccionar, i la societat civil els passarà la mà per la cara amb la Flotilla. Però, com diu el refrany, val més una mica que res.