Res atura Netanyahu en la seva fugida endavant i la determinació d’envair i controlar tota la Franja de Gaza fins a aconseguir la “derrota total” de Hamàs. Ahir vam saber que l’exèrcit israelià havia entrat ja als afores de Ciutat de Gaza, primer objectiu de l’ofensiva, i que, en paral·lel, havia emès ordres de reclutament d’uns 60.000 reservistes per a les pròximes setmanes. Tot plegat mentre el govern de Netanyahu no ha respost encara de manera oficial a la proposta d’alto el foc plantejada pels mediadors i acceptada per Hamàs, que preveu l’alliberament de la meitat dels ostatges. La treva, de 60 dies, serviria per aturar el cop i desactivar, de moment, el llançament de l’ofensiva. Però el líder israelià ja ha anat desinflant les expectatives, sobretot després d’haver deixat clar que no signarà cap alto el foc que no impliqui l’alliberament de tots els ostatges encara retinguts a Gaza, dels quals només una vintena es calcula que continuen amb vida.

I si la guerra no deixa de senyorejar a Gaza, d’Ucraïna, un dels altres fronts informatius que ens ocupen aquest agost i on l’exèrcit rus avança dia rere dia en la seva ofensiva a l’est del país, arriben més rumors sobre l’hipotètic escenari de l’hipotètica trobada Putin – Zelenski per discutir els termes d’un hipotètic acord de pau. A les ofertes de Viena i Ginebra –Suïssa ja va dir que tancaria els ulls davant l’ordre de detenció del Tribunal Penal Internacional que pesa sobre el president rus si acudís al país per mantenir – hi converses de pau–, s’hi afegeix ara la candidatura de Budapest, capital de l’Hongria d’Orbán, aliat estret del Kremlin. És clar que hi ha més de rumor que altra cosa, tenint en compte que Moscou ja va refredar dimarts les expectatives d’una reunió immediata avisant que cimeres d’aquesta importància no es preparen de qualsevol manera de la nit al dia; s’ha de fer “de manera gradual, començant pel nivell d’experts i anar seguint tots els passos requerits”, va dir el ministre rus d’Afers Estrangers, l’incombustible Serguei Lavrov. Diplomàcia de la vella escola incompatible amb les presses del magnat immobiliari Trump per liquidar problemes i, si pot ser, cobrar – ne el rèdit: econòmic o polític, en forma de llorers pel seu paper de mediador.

I, mentre a Catalunya, Protecció Civil activava el pla especial d’emergències per inundacions (fins avui), els incendis al nord – oest de la península Ibèrica continuaven cremant malgrat la baixada de les temperatures. La ràbia, la frustració i la indignació es reprenen a l’España vaciada per l’abandonament del camp, la falta de mitjans per combatre els focs i l’absència de polítiques preventives. “Els incendis s’apaguen a l’hivern”, recordaven ahir a Lleó, on la tragèdia ha fet revifar un altra flama, la del Lexit o la vella reivindicació de secessionisme lleonès de la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

I si uns se’n lamenten, n’hi ha d’altres que dels arbres calcinats dels boscos en fan llenya… per a combustible. En aquest cas PP i PSOE, que instrumentalitzen una desgràcia per alimentar la seva batussa partidista. És un xoc continuat que es manifesta de manera simultània en diversos fronts, també el judicial. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va obrir diligències informatives ahir al jutge que investiga la dona de Pedro Sánchez, en resposta a una queixa del ministre Bolaños per l’interrogatori que li va fer el magistrat, l’abril passat, pel mateix cas, utilitzat pel PP com una palanca més en la seva estratègia d’assalt a La Moncloa.