Quan Míriam Nogueras (portaveu de Junts al Congrés) va negociar i acordar el repartiment de menors no acompanyats amb el president Pedro Sánchez sobre la base de la solidaritat demostrada fins aleshores en l’acollida per part de cada territori, una de les seves sorpreses va ser que els ministeris no disposen d’una estadística unificada del nombre de vulnerables acollits en cada comunitat en temps real. Aquesta deficiència és la que ha permès ocultar la històrica insolidaritat de comunitats autònomes com La Rioja –presidida per Gonzalo Capellán (PP) i que acull només quinze menors no tutelats– i Castella – la Manxa –presidida pel socialista Emiliano García – Page i que n’acull un centenar i prou–, i és també en la base de la descoordinació exhibida el cap de setmana entre el Ministeri d’Inclusió i Migracions d’Elma Saiz (PSOE) i el de Joventut i Infància de Sira Rego (Sumar), que afegia dificultats d’última hora a la derivació dels primers deu menors no acompanyats originaris de Mali des de Las Palmas de Gran Canària a la península. Enmig de l’onada de xenofòbia institucional amb epicentre a Jumella (Múrcia), on ahir el govern de Sánchez va impugnar la moció local acordada pel PP i Vox de vetar qualsevol celebració musulmana al poliesportiu com ara resar i la festa del xai, l’acollida de 1.000 menors exigida pel Tribunal Suprem a La Moncloa s’obre pas per als primers menors vulnerables, però ho fa a un ritme que desafia la urgència del moment, perquè, amb el calendari de dues derivacions per setmana (a la d’ahir, se n’hi afegirà una segona divendres i així serà cada setmana) d’entre deu i vint menors, es dona la circumstància que es necessitaran sis mesos o més per completar l’arrelament de tots ells a la península.

Els 1.000 menors ara en procés de derivació són els que han de ser acollits per mandat del Suprem i per això el Consell de Ministres va aprovar abans de les vacances d’estiu una partida de 40 milions per complir aquesta resolució judicial i crear un miler de places a la península, però a partir del setembre començarà una segona derivació de 3.975 menors gràcies a la reforma de la llei d’estrangeria, que converteix en obligatòria una solidaritat (abans voluntària) de la qual fins ara escapaven les comunitats del PP i també Castella – la Manxa, que tot i ser governada pel PSOE s’ha afegit a les del PP i ha impugnat el repartiment amb un recurs contra el govern de Sánchez al Tribunal Constitucional.

El degoteig alentit de trasllats des de les Canàries s’explica per la batalla cruenta que ofereix la dreta sobre el terreny. A Pozuelo de Alarcón (Madrid), que cada any renova la condició de ser el municipi més ric de Madrid i d’Espanya (en part gràcies al residencial de luxe de La Finca), amb una renda bruta de 85.323 euros, l’alcaldessa Paloma Tejero (PP) –té disset regidors versus els vuit de l’oposició– ha infligit un revés al govern de Sánchez imposant el tancament del centre de recepció, atenció i derivació (Creade) obert el 2022 a la ciutat del nord – oest de Madrid per atendre els ucraïnesos que hi arribaven fugint de la guerra de Putin i on La Moncloa preveia ubicar ara 400 menors no acompanyats. A Alcalá de Henares, on des del gener del 2024 s’han registrat divuit agressions sexuals amb penetració sense cap ressò públic, la violació d’una jove de 21 anys presumptament per un jove originari de Mali vinculat al centre d’acollida on residia amb 1.522 compatriotes més va derivar al juny en un esclat de disturbis racistes i en un clam de l’alcaldessa Judit Piquet (PP) –que governa en coalició amb Vox– per tancar aquest centre. “Tancar el centre no és racisme, no és odi. És sentit comú”, va etzibar l’alcaldessa Piquet al president Sánchez a partir de l’única agressió sexual vinculada al centre d’un total de dinou violacions a la localitat de 200.000 habitants, on 35.000 són d’origen estranger. Pozuelo i Alcalá no actuen per lliure, sinó que tenen l’aval de la cúpula del PP a Gènova.

Com si arran de l’esclat xenòfob de Torre Pacheco (Múrcia) hagués après la lliçó que la xenofòbia té una dimensió global però neix d’una guspira local, el govern espanyol presenta un requeriment a l’Ajuntament de Jumella (Múrcia) per instar a l’anul·lació de l’acord aprovat la setmana passada pel PP que veta l’ús de les instal·lacions municipals esportives per a actes religiosos de la comunitat musulmana. El requeriment de La Moncloa, presentat per la delegada del govern a Múrcia, Mariola Guevara, i coordinat amb els ministeris de Justícia i de Política Territorial, sosté que la iniciativa va “contra la llibertat religiosa” tot i ometre que l’objectiu de la discriminació és la població musulmana. “La veritable intenció discriminatòria de l’acord es pot observar tant en el text original com en les declaracions del portaveu de Vox, que es vanta de prohibir festivitats musulmanes”, explica el govern de Sánchez.

El debat migratori ofereix la postal insòlita de Santiago Abascal (Vox) –que es diu catòlic– atacant la Conferència Episcopal per haver sortit en defensa de la comunitat musulmana arran del vet de Jumella. “No sé si la posició es deu als ingressos públics que rep l’Església i que li dificulten combatre determinades polítiques dels governs […]. No sé si té a veure amb els casos de pederàstia dins de l’Església que la tenen absolutament emmordassada”, ha gosat dir Abascal. Aquest és el calibre del debat quan tot just han arribat a la península els primers deu menors que van creuar Mauritània i van confiar en embarcacions per fugir de la guerra de Mali.