Devolucions en calent a la frontera i reactivació econòmica per recol·locar Alemanya al món: aquestes eren les claus del programa amb què el conservador Friedrich Merz va guanyar les eleccions generals del 23 de febrer. Tres mesos després, va ser investit canceller, al capdavant d’una coalició amb els socialdemòcrates del seu antecessor, Olaf Scholz. En aquesta transició, es va apuntar un punt cabdal: l’aixecament del fre al deute per a defensa. El fre era l’instrument constitucional que obligava Alemanya a la contenció pressupostària. Merz, que en la seva campanya electoral havia rebutjat acomiadar – se’n, de cop va aconseguir el consens parlamentari per alliberar – se d’una eina que havia fet de la primera economia de la UE un país paquidèrmic quant a inversions.

El dia marcat per a la seva investidura, el 6 de maig, res no va sortir com esperava. En la primera volta de les votacions, no va obtenir la majoria del Parlament. Va haver de recórrer a la segona volta, enmig de mostres de nerviosisme per una situació insòlita en un país obsessionat per l’estabilitat política. Arrencava així un govern que, de fet, no segueix el model de gran coalició entre els dos partits principals com les que va dirigir Angela Merkel.

Entre els conservadors i els socialdemòcrates, s’hi ha col·locat com a segona força la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), políticament aïllada, però amb prou empenta per marcar pautes.

Dijous vinent, Merz complirà els seus primers cent dies com a canceller. La seva agenda ha estat més orientada cap a l’exterior que cap a l’interior del país. Potser perquè és en política interna on els socis socialdemòcrates volen deixar el seu segell i frenar les temudes retallades que Merz havia promès aplicar, per exemple, en l’anomenat ajut bàsic de 553 euros que perceben 5,5 milions de ciutadans. La meitat d’aquests perceptors no són alemanys. Hi ha un nombre important d’ucraïnesos que, a diferència dels refugiats d’altres procedències, tenen accés directe a aquests ajuts.

Durant la campanya, Merz va prometre deixar sense aquest ajut tant els alemanys que esquiven les ofertes de feina com els ucraïnesos. Col·locava així l’etiqueta de gandul a un col·lectiu indeterminat de persones aptes per treballar, però que viuen d’un subsidi que costa a l’Estat alemany 49.000 milions d’euros. La batalla per les retallades tot just ha començat. En joc hi ha el pacte de coalició, va advertir el líder del Partit Socialdemòcrata i ministre de Finances, Lars Klingbeil.

Que s’insinuï una crisi en un govern que encara no ha complert els seus primers cent dies evidencia, de nou, la feblesa que envolta Merz. L’enduriment de la política migratòria té un nom, el del ministre de l’Interior, Alexander Dobrindt, un falcó dretà de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), el partit agermanat amb la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merz. Ha portat a la pràctica la implantació de controls a les fronteres amb tots els països veïns, inclosa Polònia. Ha estat un cop més a l’espai Schengen i, a més, complica el trànsit de treballadors a un cantó i a l’altre de la frontera, a més del de mercaderies. Però el canceller compleix així el seu compromís de practicar les devolucions en calent d’immigrants irregulars.