Hi ha molts factors que poden explicar l’ascens d’Aliança Catalana i que mostren amb claredat totes les enquestes, però en aquest article em volia centrar en un aspecte que em sembla determinant i que m’interessa remarcar en l’anàlisi del moviment independentista, a saber, el vot a Aliança Catalana com a resposta a la decepció del fracàs del procés al qual ens han abocat els partits que van protagonitzar els fets d’octubre de 2017 i la lluita contra la repressió posterior.

Al meu parer, no hi ha dubte que la defensa de la nació catalana i de l’objectiu de fundar un estat català formen part de l’ideari central d’Aliança Catalana i, de fet, el seu èxit a partir del discurs contra la immigració beu força de la por que s’estén entre bona part de la població autòctona per a la qual els fluxos de població i els canvis demogràfics amenaçarien la continuïtat de la catalanitat. Així, sembla que, en la lògica de l’ideari d’Aliança, sols una resposta contundent contra aquesta tendència, que necessàriament inclou gaudir de plena sobirania, pot impedir la marginalització i finalment l’extinció de la comunitat nacional.

Amb tot, de moment, el programa independentista d’Aliança Catalana no és gaire madur i pateix de les mateixes ambigüitats que van marcar les propostes dels protagonistes del procés fins i tot abans de 2017. Com es pot arribar, segons Aliança Catalana, a la independència, a aquesta independència que, segons ells, ha de permetre deportar sense traves la immigració no desitjada i forçar a la integració en la catalanitat els nouvinguts? No ho sabem en absolut. Alguns dels missatges que fugisserament s’han copsat en la seva activitat parlamentària –com, per exemple, quan la seva líder, Sílvia Orriols, va expressar que sols donarien el suport dels seus dos vots a aquell projecte polític que es comprometés a redactar una constitució catalana– pateixen de la mateixa candidesa i indeterminació que mostraven els partits que des d’Aliança Catalana anomenen “processistes”. Començar per una constitució catalana, com s’ha vist en diverses ocasions –com en els treballs dels quals s’havia ocupat l’actual president de l’Assemblea Nacional Catalana, Lluís Llach, en la seva època de diputat, o qui seria president de la Generalitat, Quim Torra–, és començar la casa per la teulada. Cal saber com es pot perpetrar la secessió d’Espanya i en això Orriols i els membres de la seva formació mantenen un silenci sepulcral.

Aquest silenci es deu, al meu entendre, a un motiu més preocupant que no és cap altre que l’intent de captar el vot nacional espanyol, a partir de la seva oposició a l’entrada i assentament d’immigrants de fora de l’Estat i, en particular, de confessió islàmica, per esdevenir una opció majoritària. Les causes de la desnacionalització de Catalunya van més enllà de l’increment de la nova immigració, ni que sigui massiva, i en part tenen a veure amb el fet que aquesta nova immigració ha estat instrumentalitzada per Espanya i per la vella immigració espanyola no integrada en la catalanitat per diluir els trets nacionals catalans. Però difícilment un discurs així, un discurs antiespanyol, que ni tan sols l’independentisme en els seus moments àlgids es va atrevir a fer amb la seva “revolució dels somriures”, pot assegurar les majories electorals a les quals el partit d’Orriols aspira per controlar les institucions de l’autonomia.

Comptat i debatut, mentre es cou aquest creixement d’Aliança que sembla inevitable, veurem si aquesta formació persevera en l’ideal independentista i el concreta, encara que això signifiqui allunyar – se d’un eventual suport de vot nacional espanyol, o si atia el discurs contra la immigració no espanyola per construir majories amb el vot d’electors que podrien perfectament decantar – se pel PP o per Vox; en molts casos, classes populars que competeixen directament pels serveis i prestacions amb la percepció que n’acaben gaudint els immigrants. No ajudarà a optar fermament per la causa independentista el fet que els altres partits catalanistes continuïn desplegant el cordó sanitari, a banda que ben aviat l’independentisme es veurà exclòs de tota parcel·la de governabilitat sense el suport d’Aliança, o és que esperen, com ha fet ERC amb el cost de perdre centenars de milers de vots, governar amb els partits del 155 de la Constitució Espanyola? Entre Aliança i el PSC, per quin partit optaria, per exemple, Junts? En qualsevol cas, això ja ho comentarem quan es concreti el proper cicle electoral.