La calor, el canvi d’hàbits, mandrejar amb el mòbil víctima de l’algoritme i l’scroll infinit, així com les veus irreconeixibles de les tertúlies radiofòniques, converteixen la vida del cronista d’El dia d’ahir aquesta setmana d’agost en un esport d’aventura. Tot és pesat i confús les primeres hores, que es fan dures per ensumar què explicarem al lector. Fins al migdia només dos noms es converteixen en tresors que garantiran les parets mestres d’aquesta crònica: Santos Cerdán i Ter Stegen. M’aferro a l’entrevista des de la presó a l’exsecretari d’organització del PSOE, que clama la seva innocència a través d’un qüestionari supervisat pels seus advocats. Acusa la Guàrdia Civil, concretament l’UCO, de tòrcer els fets i manipular àudios per empresonar – lo. Retreu a Pedro Sánchez que el sentenciés des del minut zero. Els crits de la conversa a La Moncloa ressonen a l’entrevista que publica La Vanguardia i que cita tothom. El fangar mediàtic espanyol és de tal magnitud que, pseudomitjans a banda, han de triar un diari de Barcelona per concedir l’entrevista al nou reclús de Soto del Real. Molt subtilment, i fruit de la rigidesa del qüestionari no ho podrem saber del cert, s’entén que Cerdán també atribueix el seu empresonament al fet d’haver estat el negociador de Sánchez amb el president Puigdemont. No sé si deu ser influència de l’advocat Benet Salellas, però Cerdán està agafant el relleu de tants independentistes en la llarga cursa farcida d’obstacles del deep state, l’estat profund que fins ara els socialistes delimitaven a la justícia conservadora i que ara, encara que Cerdán sigui el primer a verbalitzar – ho, s’amplia a unitats de la Guàrdia Civil. Intueixo que, per prudència en l’estratègia de defensa, Cerdán no s’atreveix a afirmar que la dreta i la ultradreta són al darrere de l’actuació policial. Però se li entén. Mirant segons quines webs arribaries a pronosticar que Zapatero, negociador també amb Puigdemont, i José Blanco són al punt de mira.

Un cop ja tens el primer protagonista del dia, fas cap fins al segon nom propi de la jornada: Ter Stegen. A deu dies de l’inici de la lliga, el capità i fins ara porter del Barça que haurà de passar per la sala d’operacions manté un torcebraç amb el club de final incert. El xoc dona a l’agost una dimensió informativa interessant, superant les gires asiàtiques per fer caixa, el Gamper i el no retorn al Camp Nou en obres. El Barça amenaça el porter alemany amb un expedient disciplinari que sona a mesura de pressió per la desesperació d’haver d’inscriure els nous porters (Joan Garcia i Szczesny) i el davanter Rashford, a més de Bardghji i Gerard Martín.

Un cop tens Cerdán i Ter Stegen al sarró, el cronista va avançant tot evitant la polèmica dels currículums falsos dels polítics que alimenten el PSOE i el PP, i que també esquitxa el president del Senat, en una versió molt devaluada de l’“i tu més!” espanyol. El nou desordre mundial no falla mai, però seria un recurs massa fàcil per al cronista: Netanyahu ajorna la decisió d’ocupar Gaza sencera perquè l’exèrcit i part del seu govern s’hi posen de cul; el Suprem del Brasil ordena l’arrest domiciliari de l’expresident Bolsonaro; al seu amic Trump li provoquen una rebel·lió els demòcrates de Texas, amb 50 diputats que fugen de l’estat per sabotejar una reforma legal amb tuf autoritari, i el mateix Trump amenaça ara la Unió Europa amb aranzels del 35%.

Passen les hores i de cop, com si per art de màgia les redaccions estiuenques haguessin decidit salvar la jornada, apareixen les joies informatives d’aquest calorós dia d’agost. L’onada de calor va causar al juliol 250 morts a Catalunya, segons el sistema de monitoratge de la mortalitat diària del Ministeri de Sanitat. “Aquestes xifres ja superen el total de morts registrats l’estiu del 2024, quan se’n van comptabilitzar 226”, llegim a la web del nostre diari i no ho trobem a la majoria de mitjans. Al cronista se li posen els ulls com taronges. Ja té la xifra del dia juntament amb una altra, més discutida. Si vostè, estimat lector, creu que el govern d’Illa fa les coses millor que el govern d’Aragonès ha de saber què: 81.479 alumnes ja tenen assignada una plaça d’FP el curs vinent. La consellera d’Educació i FP, Esther Niubó, ha fet una roda de premsa –ja té mèrit un 5 d’agost– per dir – nos que és una xifra “rècord” que suposa 12.407 assignacions més respecte al curs anterior. Però si vostè, estimat lector igualment, creu que el govern d’Illa no és cap meravella, ha de saber què: 14.840 alumnes no tenen una plaça assignada a hores d’ara. Niubó s’havia proposat posar fi al desgavell de l’FP del govern d’Aragonès i haurà aconseguit mig desgavell. Junts per Catalunya ja ha demanat la compareixença de la consellera al Parlament, mentre que ERC, que ja té nassos, no diu ni ase ni bèstia. Fa tres dies que l’exgovern i ara segona força de l’oposició no piula. Literalment, a X.

Per acabar d’arrodonir la peça, el cronista necessita alguna cosa de successos o cultura, per desengreixar. Però en això no té sort. És més polític que de successos: els agents dels Mossos expedientats per escortar el president Puigdemont el 8 d’agost del 2024 a l’Arc de Triomf no seran castigats disciplinàriament. “El cos dels Mossos suspèn l’expedient als agents que van ajudar Puigdemont”, titula El Punt Avui. Faltarà veure què passa amb la via penal. L’exconseller Joan Ignasi Elena tampoc no ha piulat.

I la cultural, que també és política: “Edicions 3i4 deixa de convocar els premis Octubre.” Ni amb Carlos Mazón a la corda fluixa els successors d’Eliseu Climent són capaços de mantenir uns premis que se suspendran per primer cop després de 53 anys. Definitivament, el cronista necessita vacances per deixar de veure política arreu i pessimisme pels Països Catalans que ens estan quedant.