Després de tanta mort i devastació, de tantes imatges insuportables d’infants desnodrits a Gaza, sembla que alguna cosa, de manera exasperadament lenta, s’està movent en l’àmbit de les reaccions internacionals. Aquí tenim els anuncis de reconeixement de l’Estat palestí fets recentment per França i el Regne Unit com a mesura de pressió a Netanyahu perquè posi fi al cruel setge alimentari a la Franja. Més rellevant és la carta feta pública aquesta setmana per 500 antics dirigents dels aparells de seguretat israelians (Mossad, Shin Bet) exhortant Trump a obligar Netanyahu a firmar un alto el foc i posar fi a la guerra. És veritat que la prioritat dels signataris és el rescat dels pocs ostatges que queden en vida, un cop constatada la “brillant victòria” de l’exèrcit contra Hamàs i la resta d’“enemics” a la regió. Però no deixa de ser un indici que la por de les conseqüències de la deriva embogida de Netanyahu –animat pel fanatisme dels seus aliats d’ultradreta– comença a estendre’s també dins d’Israel. No sé si, com opinen alguns comentaristes, es pot interpretar aquesta posició dels exresponsables de l’espionatge com un punt d’inflexió en el curs de la guerra. De moment, el que sí que es pot certificar és la fallida moral absoluta del món a Gaza.