Sèrbia viu des del novembre una mobilització ciutadana massiva. L’espurna fou el col·lapse de la marquesina de l’estació de tren de la ciutat de Novi Sad, que causà setze morts tot just després de ser reformada per empreses estatals xineses. El primer ministre va dimitir, però els estudiants continuen exigint eleccions anticipades i la fi de la impunitat per als corruptes que desvien fons d’obres públiques.

Aleksandar Vucic, president i home fort de Sèrbia des del 2017, és el fundador del Partit Progressista Serbi (SNS). Fou primer ministre entre el 2014 i el 2017. Quan el monstre Slobodan Milosevic encara presidia Iugoslàvia, Vucic exercí de ministre d’Informació de Sèrbia entre el 1998 i el 2000. Segons Freedom House, el partit de govern ha capturat les principals institucions: la justícia, els diversos nivells d’administració i els mitjans de comunicació.

Sèrbia i Rússia, dos països eslaus amb mentalitat imperial, comparteixen seculars lligams geopolítics i religiosos. Belgrad ha esquivat imposar sancions a Putin i manté vols directes a Rússia. La principal petroliera sèrbia, NIS, està sota control de Gazprom. Vucic fa equilibris: assistí a la desfilada de la victòria en la Segona Guerra Mundial a Moscou el 9 de maig d’enguany, i ho compensà amb una visita a Ucraïna al juny. Trenta anys després de l’assassinat de més de 8.000 nens i homes bosníacs a Srebrenica per part de serbis bosnians, Sèrbia ha presentat només tèbies disculpes i evita de reconèixer – ho com a genocidi.

Sèrbia és candidata a l’adhesió a la UE des del 2012 i hi té en vigor des del 2023 un important acord d’estabilització i associació. Ara, l’afinitat amb Moscou frena tota negociació. A Brussel·les no li calen més quintacolumnistes. La Comissió Europea ha fet una feina àrdua, pacient i ingrata per mirar de fer gravitar cap al model democràtic europeu el país més populós de l’antiga Iugoslàvia.

Als noranta, Sèrbia va passar de dominar l’exèrcit, la burocràcia i la policia a Iugoslàvia a quedar sola, havent intentat debades de mantenir la unitat per la força. Fou llastada per les sancions internacionals, la hiperinflació i la violència política interna. Zoran Dindic, el primer ministre prooccidental que lliurà Slobodan Milosevic a la Haia, caigué assassinat el març del 2003 a mans del crim organitzat amb connexions amb l’antic servei secret de Milosevic, “el carnisser dels Balcans”. Als anys vuitanta, l’assagista Dindic advocava per mantenir l’autonomia de Kosovo. Si no, vaticinava, la província esdevindria dins de Sèrbia una font permanent de repressió. Milosevic, en canvi, s’enfilà al poder tot atiant les masses contra els albanesos, majoritaris a Kosovo i fortament discriminats. Milosevic n’eliminà l’autonomia el 1989, cosa que propulsà l’independentisme arreu de l’Estat. Els anys 1998 – 99, durant la guerra de Kosovo, Milosevic ordenà atacs sistemàtics i massius contra civils albanesos. Com a resposta a aquests crims de guerra i neteja ètnica, l’OTAN bombardejà Sèrbia i possibilità la independència de Kosovo. La comunitat internacional fins aleshores s’havia oposat a la independència d’una província d’història i cultura sèrbies. Belgrad l’acabà perdent per haver aixafat els més elementals drets fonamentals.

Aquest abril, estudiants serbis anaren a Brussel·les en bicicleta per protestar pel que consideren una posició tèbia de la UE amb Vucic, i per recordar – li els seus propis valors de llibertat, dignitat i estat de dret. La joventut sèrbia rebutja l’acostament geopolític i econòmic a Rússia i la Xina. Ells s’emmirallen en les pròsperes antigues repúbliques germanes d’Eslovènia i Croàcia, que tenen l’euro, sengles comissaris europeus i formen part de Schengen.

La UE insisteix a Vucic que apliqui les recomanacions de l’OSCE i el Consell d’Europa i garanteixi la independència judicial, atorgui més autonomia al Parlament i respecti la societat civil, ara objecte d’atacs verbals i difamació per part del govern. Li recorda que ha de respectar els drets fonamentals i de les minories, i que ha de separar les escoltes de comunicacions per possibles crims de les que es fan per motius de seguretat nacional. L’exhorta a reforçar l’estat de dret, la lluita contra la corrupció i a normalitzar les relacions amb Kosovo, ara independent. Finalment, li demana que respecti el dret de protesta pacífica. Des de Catalunya ens agradaria sentir missatges de la UE així de clars adreçats a l’Estat espanyol.