Els partits polítics tenen òbviament tota la llibertat del món de concretar o no pactes amb altres partits, però el que en cap cas poden fer quan governen és estendre el cordó sanitari a certes informacions que arriben a la ciutadania. Informacions relatives a delinqüència, habitatge o immigració; per citar solament tres exemples, perden tot sovint el seu caràcter objectiu quan són divulgades pels mitjans públics de comunicació. Sense embuts, s’intenta tot sovint suavitzar dades, maquillar realitats o ignorar versions contraposades dels fets, en un exercici clar d’imposar opinió en lloc de permetre que cadascú es formi la seva, d’opinió, amb la lliure anàlisi d’uns fets objectius. Dient – ho clar i català, certs continguts informatius tenen com a objectiu que els ciutadans, en lloc de formar – se la seva pròpia opinió, s’ho trobin ja fet i s’estalviïn aquesta feixuga tasca. Igual que el jutge abans de dictar una resolució escolta les versions contraposades de les parts, per tal d’arribar a una conclusió i aproximar – se al màxim a aquest concepte ideal anomenat veritat, no entenc ni admeto que tot sovint es privi la ciutadania d’informacions o dades objectives, per més incòmodes que aquestes puguin ser. Si no ens adonem que imposar cordons sanitaris a certes informacions incòmodes és sinònim de manipulació informativa, potser que reconeguem directament que en realitat no tenim una democràcia plena.