La dramàtica situació a la Franja de Gaza va tornar a ser ahir la protagonista de l’actualitat internacional. Cada cop costa més trobar arguments per defensar les matances d’Israel i per negar que allà s’hi està produint una cosa molt semblant a un genocidi. Fins i tot els països occidentals, tradicionals aliats de l’Estat jueu, tenen dificultats per mantenir, davant el seu poble, el suport incondicional a Israel. El president francès, Emmanuel Macron, ha fet un pas històric en anunciar que França reconeixerà l’Estat de Palestina. És el primer país occidental de pes en l’escenari internacional que ho fa i el gest ha provocat la previsible reacció de rebuig dels Estats Units, la potència que permet a Israel comportar – se al Pròxim Orient com si fos al salvatge Far West. El Regne Unit es manté prudent, de moment, i Alemanya continua atrapada en la seva mala consciència històrica, que li impedeix alçar gaire la veu sobre aquest conflicte.

El president francès té el suport d’altres estats i líders com el del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que ahir va celebrar el pas fet pel cap de l’Elisi, però es tracta de suports que cotitzen poc en el mercat de les relacions internacionals.

I mentrestant, els organismes internacionals continuen alertant de les inhumanes condicions en què viuen els habitants de la Franja, amb una fam creixent entre la població. Les grans agències de comunicació occidentals i els mitjans internacionals han mantingut, fins ara, una actitud comprensiva amb l’actuació de Benjamin Netanyahu per allò del “dret de defensa d’Israel”, però ja han començat a canviar el to quan han viscut, en la pròpia carn, les conseqüències del bloqueig israelià. Reuters, Associated Press, France Presse i la BBC han fet un comunicat conjunt en què mostren la seva “desesperada preocupació” per la situació dels seus periodistes a la Franja de Gaza, “que cada cop són menys capaços d’alimentar – se a ells i les seves famílies”, i demanen a les autoritats israelianes que permetin als reporters sortir de Gaza i que el menjar arribi a la població local. Val més tard i malament que mai, però les lamentacions tardanes dels grans referents de la premsa internacional fan una mica de vergonya.

La pressió internacional ha servit, com a mínim, perquè el govern israelià hagi autoritat que països estrangers llancin des de l’aire aliments per a la famèlica població de la Franja de Gaza, on, segons un informe fet públic ahir per Metges Sense Fronteres (MSF), un de cada quatre nens i dones embarassades de l’enclavament palestí estan desnodrits.

El món s’està tornant un lloc cada cop més caòtic, on els dictadors i els líders autoritaris i egòlatres fan i desfan sense gaires controls democràtics i on el nombre de conflictes armats ha arribat a xifres que no es veien des de la Segona Guerra Mundial, tal com advertia fa uns dies un informe del Programa de Dades sobre Conflictes d’Uppsala (UCDP), de la Universitat d’Uppsala (Suècia). El temps passa i els europeus ens hem acostumat a coses com tenir una guerra al continent que havia de ser una operació ràpida de Rússia o que el president nord – americà, Donald Trump, en el seu retorn a la Casa Blanca, havia de resoldre en 48 hores. El cap de la Casa Blanca va posar a Moscou un termini de cinquanta dies per arribar a un acord de pau amb Ucraïna si no volia exposar – se a sancions, però el Kremlin ja va avisar ahir que molt difícilment podrà satisfer els seus desitjos.

Mentrestant, a Catalunya, estem distrets amb l’enèsim gran esdeveniment esportiu que es farà a casa nostra i que, segons les previsions dels més entusiastes, regarà amb una pluja d’euros el país. Es tracta de la Ryder Cup –el torneig biennal de golf que enfronta Europa amb els Estats Units– previst per al 2031 a Caldes de Malavella. Una oportunitat per estimular l’economia de la zona, segons els seus impulsors, i un exemple més de la política d’atracció de turisme (“de qualitat”, diuen), d’alimentar el sector de serveis i perpetuar el model econòmic actual.

Justament el model econòmic actual, que expulsa els veïns dels seus barris perquè no es poden permetre els preus prohibitius de les cases del lloc on han viscut tota la vida, és un dels factors que erosionen el teixit social de pobles i ciutats i, de retruc, l’ús social del català. Òmnium Cultural va reivindicar ahir el projecte Vincles, uns grups de conversa en la llengua pròpia del país, justament per afavorir la “cohesió social” i per “combatre els discursos d’odi i el racisme” que han aflorat darrerament.