Fins ara i tret del que va passar fa 25 anys a El Ejido, on es van viure incidents dramàtics que van segar tres vides, Espanya havia quedat al marge d’incidents racistes que sí que han tingut lloc en altres indrets d’Eu – ropa. L’ onada xenòfoba semblava que passava de llarg, però s’ha aturat a Torre Pacheco, després de l’agressió patida per un jubilat a mans de tres joves immigrants, que ja han estat detinguts. El malestar ha destapat la caixa dels trons d’una situació latent en moltes altres poblacions i que els partits polítics s’haurien de prendre seriosament.

Es parla molt aquests dies de la responsabilitat dels immigrants d’integrar – se al seu nou entorn. Tot i això, el sociòleg Manuel Ángel Río Ruiz, que va analitzar els aldarulls soferts a El Ejido, afirma que no es van produir per la segregació racial en què vivien els immigrants, concentrats a la perifèria. Va ser en el moment en què la població estrangera es va situar al centre urbà, residia en habitatges i regentava negocis, quan es va produir el xoc multiètnic. I descriu: “En aquests llocs proliferen els sentiments d’expropiació davant el que es percep i viu com una invasió de l’espai residencial”. Aquí s’inicia la col·lisió. Es parla d’allau, de pèrdua d’identitat i de competència per un disputat espai públic. N’hi ha prou amb una petita guspira perquè el conflicte escali en violència. Us sonen aquests arguments?

La diferència entre El Ejido i Torre Pacheco és que l’any 2000 no hi havia xarxes socials, caldo de cultiu dels missatges xenòfobs dels ultres que inciten els discursos d’odi i les “caceres” contra el migrant. Tampoc l’extrema dreta no era un actor polític amb representació a les institucions i amb propostes com la deportació de milions de migrants, de primera i segona generació. Se’ls hauria de recordar que aquests últims són ciutadans espanyols, encara que no se’ls arribi a tractar mai com a tals.

El que està passant aquests dies a Torre Pacheco és un símptoma. Una inquietud que està germinant a les ciutats on creix la immigració pobra o amb llocs de treball precaris. Perquè a ningú no li molesta l’estranger ric que ve a

treballar o es compra una segona residència a la costa i que després gaudeix de la sanitat i dels serveis públics. Això no incomoda.