L’entrada estiuenca al Vallès ha sigut doblement calorosa, sufocant diria, no només per les altes temperatures, sinó més aviat per l’alt voltatge polític que s’està vivint a les dues cocapitals amb la ultradreta atiant tots els fronts que pot. La diana especialment enfocada en les màximes autoritats, l’alcaldessa socialista Marta Farrés, i l’ara independent de Tot per Terrassa i exsocialista, Jordi Ballart. Amb aquest últim la croada de Vox ja fa mesos que dura –amb expulsió del ple i denúncies encreuades– i el darrer episodi es va protagonitzar fa uns dies durant el ball de plaça de la festa major de Terrassa, un dels actes protocol·laris més solemnes d’una festa en què moltes de les entitats de cultura popular que hi participen ja feia alguns anys que demanaven de no ballar amb els regidors de la ultradreta i algunes ja se n’havien exclòs perquè no volien formar part d’un acte amb els que alimenten “el discurs d’odi, el racisme, l’LGTBI – fòbia”. Amb la plaça Vella plena de cartells de rebuig al feixisme, Vox va decidir que tampoc hi participava i va voler desplegar abans una pancarta amb el lema Vox no balla amb totalitaris. Però, a banda d’intercanvis pujats de to amb representants de les altres formacions i alguna empenta, aquesta vegada l’únic protagonisme que van aconseguir és a les xarxes, on mantenen invencions d’agressions i alimenten la seva parròquia, ja que les entitats van decidir no aturar cap de les activitats ni donar – los visibilitat.

A Sabadell l’alcaldessa també comença a veure les orelles al llop denunciant amenaces a les xarxes després de les seves declaracions mostrant contundència amb els dos sectors enfrontats –ocupes que han provocat incidents i alguns “radicals” que els volien fer fora– durant dues nits a les Termes i a la Creu de Barberà. Que hi ha un conflicte és evident, i que alguns veïns de bona fe en poden estar farts, però també queda molt clar qui en vol treure un rèdit polític buscant només enfrontament amb manifestacions en què un dels crits principals és “Pedro Sánchez, hijo de puta”. Ara l’esquerra espanyola comença a patir en la pròpia carn tot l’arsenal propagandístic i de relats inventats, que en el pitjor dels casos des del 2017 aplaudia o s’hi afegia contra l’independentisme i, en el millor, s’hi posava de perfil amb iniciatives com ara les concentracions efímeres amb les consignes Parlem, hablemos, abillats amb camises blanques.

A Sabadell, a més, algunes accions provocades per la temperatura, en aquest cas física, també han posat l’alcaldessa a l’ull de l’huracà, com per exemple decidir suspendre el ple perquè s’havia espatllat la climatització de la sala. Us podeu imagina la reacció que va provocar entre els col·lectius de sanitaris i personal de centres escolars que fa anys que reclamen mesures i aparells a l’administració per posar fi a la calor sufocant. En aquest cas Farrés va reaccionar ràpid anunciant que posaran aire condicionat a totes les escoles bressol, però de nou la imatge que els polítics viuen en la seva bombolla particular ja no els la treu ningú.