La presentació de l’Informe de l’Observatori de les Discriminacions de Barcelona 2024 es va convertir, paradoxalment, en una discriminació intolerable contra el català. Un grup d’actrius de la companyia Teatro Sin Papeles van representar una part de l’obra ‘Esas Latinas’, amb una escena manifestament catalanòfoba. Les actrius van representar diferents situacions en què una suposada ciutadana era discriminada pel fet de parlar en castellà i no saber català, i en què cada suposada discriminació s’acabava amb el crit conjunt de “parla català!”. Al final, la noia es presentava a un procés de selecció per a una feina, que no aconseguia perquè no era nadiua de Catalunya. La suposada víctima esclatava i es dirigia al públic i exclamava: “Però què és l’important? Que jo parli català o que renovi la documentació? Que jo parli català o la meva salut? Que jo parli català o que aconsegueixi feina? Què és el realment important?”

Que un escarni com aquest es produeixi en la presentació d’un informe en què es denuncien les discriminacions que pateix realment la ciutadana, és manifestament lamentable. Que aquest mateix informe constati com el 99% de les incidències per discriminació lingüística van ser per l’ús del català i posi de manifest que “es va percebre un ambient creixent de crispació i discurs discriminatori o d’odi envers les persones catalanoparlants”, resulta realment kafkià i una prova de fins a quin punt alguns viuen allunyats de la realitat. Que una administració pública, en aquest cas l’Ajuntament de Barcelona, no supervisi els continguts d’un acte especialment sensible, dedicat a la discriminació, representa una irresponsabilitat i al mateix temps una expressió de desídia institucional. Malauradament, la situació que es va descriure en aquell esquetx lamentable és absolutament la contrària, tal com recull aquell i molts altres informes i com constaten diàriament els ciutadans. Per tal que una llengua que es troba en una situació veritablement delicada recuperi la posició que li pertoca, no només cal que els ciutadans la puguin fer servir diàriament amb normalitat, sinó que totes les administracions, començant per l’Ajuntament de Barcelona, la respectin.