Més immigrants i més gent gran treballant. Per evitar el declivi. És la recepta de l’OCDE per a Espanya. Un país que envelleix. Massa. La seva taxa de fecunditat és de les més baixes del món.

Si es vol mantenir la riquesa, cal mobilitzar els treballadors grans, a més d’augmentar la immigració regular per aconseguir prou força laboral. És el que emergeix de l’informe d’ahir de l’OCDE Employment outlook.

La tesi és que Espanya es veurà afectada pel “fort descens” de la població en edat de treballar. El país experimentarà la caiguda més gran de la taxa d’ ocupació entre els països de l’organització, amb un retrocés de 10,3 punts percentuals per al 2060, davant una mitjana del 2% en el conjunt de l’OCDE.

Aquesta caiguda, que es deurà a la baixa taxa de fecunditat i a l’elevada esperança de vida d’ Espanya, suposarà que el nombre de persones grans per persona en edat de treballar passarà de 0,34 el 2023 a 0,75 el 2060. En aquest context, el creixement del PIB per càpita seria només d’un 0,13% anual d’aquí al 2060, davant el 0,53% registrat entre el 2006 i el 2019. En canvi, amb més actius i immigrants incorporats al mercat laboral, l’informe assegura que Espanya podria impulsar el creixement anual fins al 0,73%.

Cal recordar que la incorporació de la població treballadora estrangera en l’economia espanyola ha suposat el 80% del creixement del PIB dels últims cinc anys, segons un estudi del BCE. “Davant discursos d’odi de l’extrema dreta i polèmiques i racistes declaracions recents en contra de la immigració, i contra les estratègies que pretenen debilitar l’ Estat de benestar, defensem un model de país que augmenti els drets laborals i que sigui compatible amb l’equitat social”, diu la UGT.

“Fins i tot amb les palanques que identifica l’OCDE, les

d’integrar els col·lectius actualment infrarepresentats al mercat laboral per compensar el declivi demogràfic, amb això no n’hi ha prou, també fa falta més productivitat. I això és una cosa que arrosseguem des de fa dècades”, assenyala Raymond Torres, director de Conjuntura Econòmica de Funcas.

En tot cas, la necessitat de dur a terme aquestes reformes no només és per evitar l’estancament del nivell de vida, sinó per desactivar una perillosa bomba de rellotgeria social: la bretxa generacional. Perquè l’OCDE subratlla que els baby boomers a Espanya han gaudit d’un creixement d’ingressos significativament més gran que les generacions joves en les últimes tres dècades. El 1995, l’ingrés disponible dels joves (25 – 34 anys) era un 1,3% superior al dels més grans; el 2022, els més grans (55 – 64 anys) superaven els joves en un 5,6%. “Prolongar la vida laboral ajudaria tant a alliberar recursos per al creixement com a alleujar la càrrega sobre els joves”, afirmen.

Aquest organisme internacional recorda que el mercat laboral espanyol encara ha de solucionar un problema previ al de l’envelliment: el dels salaris. A Espanya, malgrat la notable baixada de l’atur en els últims anys, el creixement salarial no ha seguit el ritme de la inflació. Els salaris reals en el primer trimestre del 2025 continuaven un 4,2% per sota del nivell del 2021. Només Austràlia i Itàlia han patit un descens salarial més gran.

“L’OCDE percep que hi ha molt a fer, no tant en els salaris baixos, perquè s’ha ajustat el salari mínim, sinó en els sous de la classe mitjana, que és on se centra la seva crítica”, conclou Raymond Torres. Treballar més, però també cobrar més.