Els discursos d’odi “contra els catalans” i altres col·lectius han augmentat a l’Estat espanyol, segons han constatat les Nacions Unides. En la primera sessió d’avaluació sobre el respecte als drets civils i polítics a l’Estat, el Comitè de Drets Humans de l’ONU ha expressat aquest dimecres la seva “preocupació” per “l’augment dels discursos d’odi neofeixistes, especialment entre els adolescents que es manifesten en línia i en manifestacions”. L’òrgan format per experts de l’ONU també ha alertat de l’increment de denúncies per delictes d’odi dirigits a “les comunitats romaní, jueva, musulmana, LGTBI , catalana i persones d’ascendència africana”, d’acord amb els avisos del defensor del poble i de nombrosos informes de la societat civil.

En aquest context, el comitè ha qüestionat les identificacions policials per perfil racial, així com la reparació a les víctimes del franquisme. També ha preguntat sobre el reconeixement de les persones no binàries i la lluita contra la violència masclista.

La delegació espanyola, integrada per representants de diversos ministeris implicats en els àmbits relacionats amb les mancances assenyalades pel comitè, ha negat que hi hagi un augment real de delictes d’odi i ha atribuït la dada a l’increment de denúncies. “Ara s’investiga més”, ha defensat Carmen Girón Tomás, de l’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia. Cap dels membres de la delegació espanyola ha mencionat el cas dels discursos d’odi “contra els catalans”, que ha destacat l’advocat nord – americà i expert del comitè Laurence Helfer, explica l’ACN.

Helfer ha replicat que, més enllà de l’augment de denúncies, hi ha “una tendència que s’ha d’abordar” a Espanya. Per això, ha avisat que l’únic indicatiu “real” d’una millora és la disminució de les denúncies.

Un altre membre del Comitè de Drets Humans de l’ONU, Hernán Quezada, ha demanat explicacions a Espanya sobre l’aplicació dels seus dictàmens sobre els casos dels líders independentistes Oriol Junqueras i Carles Puigdemont. L’expert xilè ha preguntat com es garanteix a l’Estat l’aplicació de les recomanacions del Comitè de Drets Humans de l’ONU i si existeix un mecanisme per “supervisar” l’aplicació de totes les recomanacions d’òrgans de drets humans.

Alfonso Ramos de Molins, advocat de l’Estat de la subdirecció general d’Afers Constitucionals i Drets Humans, del Ministeri de Justícia, ha explicat que l’últim pla de drets humans del govern espanyol ja preveu un comitè de seguiment. Segons ell, aquest està “constituït” i “està començant a actuar”. Tot i això, no ha respost sobre l’aplicació de la recomanació en el cas de Junqueras i Puigdemont.

Un altre dels experts del comitè també ha preguntat al govern espanyol sobre la investigació de la violència policial durant el referèndum de l’1 – O a Catalunya. Tot i això, la delegació ha decidit acabar de respondre aquesta i altres preguntes dijous al matí, quan es reprèn la sessió d’avaluació.