Lluny de remetre, el flux de refugiats i desplaçats interns provocat per guerres, persecucions, pobresa i el canvi climàtic no ha deixat de créixer al món durant l’última dècada fins a assolir la xifra de 122 milions de persones, sense que s’hi posin les eines necessàries per afrontar aquest drama humà. Els conflictes del Sudan, Myanmar, Ucraïna i l’Afganistan continuen sent els principals focus emissors de refugiats i desplaçats interns, als quals s’hauria d’afegir una altra situació indigna, que és la dels habitants de la Franja de Gaza, desplaçats en la seva pràctica totalitat per l’exèrcit israelià cap a una part ínfima de l’enclavament. En el seu darrer informe, l’Alt Comissionat de l’ONU per als Refugiats (ACNUR) denuncia que, tot hi haver – se duplicat el nombre de desplaçats respecte a l’última dècada, el finançament de l’organisme encarregat de prestar assistència a aquestes persones es manté gairebé al mateix nivell, a causa de les retallades generalitzades en ajuda humanitària. Especialment per part de la nova administració Trump, que ha congelat el gros de l’ajuda exterior i ha retallat significativament el finançament de l’Acnur, de la qual els EUA són històricament el principal donant.

I mentre els EUA tanquen l’aixeta a l’ajuda internacional, Europa endureix la seva política de migració i asil –militaritzant els controls fronterers i externalitzant l’acollida de migrants i refugiats– i entra en una espiral de rearmament induïda pel mateix Trump. Més enllà de consideracions morals, l’ONU alerta que el finançament dels programes d’assistència per a refugiats i desplaçats és “una inversió essencial per a la seguretat regional i global”, però els països occidentals semblen caminar en la direcció oposada. En lloc de defugir responsabilitats, la comunitat internacional hauria d’activar totes les palanques a l’abast per gestionar i pal·liar una crisi que no afluixa, incloent – hi el finançament de la cooperació, la diplomàcia i la reforma de l’arquitectura financera mundial per alleujar el deute dels països en desenvolupament, tal com defensa la cimera de l’ONU inaugurada ahir a Sevilla. Polítiques i recursos eficients abans que no sigui massa tard.