Per a molts armenis d’Istanbul, l’estiu porta el nom de Kinilada, una de les illes dels Prínceps, un arxipèlag a prop de la metròpolis que es considera un districte de la ciutat. Antigament, aquestes illes eren la segona residència de les minories religioses que vivien a Turquia i, en concret, a Kinilada hi anava a passar els estius la comunitat armènia. Actualment, pots passejar – te per aquesta illa i, a través de l’aplicació Kardes –que en turc significa ‘germà’–, pots descobrir la història de la comunitat: la casa de Hagop Ayvaz, actor i dramaturg armeni que va portar el teatre turc arreu; l’església armènia Surp Krikor Lusavoriç; el teatre Atamyan, on es representaven obres en armeni; l’escola armènia Nersesyan, i el camp de futbol Hrant Barsamyan, on jugaven grecs i armenis, són algunes de les parades de la ruta guiada que proposa Kardes i que recorre l’illa de nord a sud.

L’aplicació té la voluntat de preservar la memòria del patrimoni de l’actual Turquia, posant atenció a les minories ètniques i religioses que hi viuen. L’organització que va crear la iniciativa porta el nom de Fundació Hrant Dink –en honor del periodista turcoarmeni assassinat el 19 de gener del 2007 per un ultranacionalista turc– i ha ideat diversos projectes que són eines de cohesió entre les comunitats armènia i turca. Per exemple, tot i tenir les fronteres tancades entre els dos països des del 1993, des del 2009 la fundació organitza un intercanvi entre periodistes turcs i armenis durant una setmana al país veí. 

Una de les participants en el programa el 2018 va ser la periodista turca Isin Eliçin. Des del 1999, ha anat fet un seguiment de les relacions entre les dues comunitats: “La primera vegada a Turquia que es va commemorar el genocidi armeni en un lloc públic, a la plaça Taksim, jo vaig ser una de les poques persones que hi van participar. D’aquesta manera, vaig començar a tenir una relació amb la comunitat armènia a Turquia. Vaig intentar transmetre les veus d’aquells que poden portar les seves pors i el genocidi a l’agenda. Per això, la visita a Armènia, el fet que hi fos convidada, crec que és per la meva relació amb la comunitat armènia a Turquia.”

Defensa també que la visita va ser possible gràcies a la Fundació Hrant Dink, atès que falta una voluntat política d’apropar els països: “En general, els mitjans turcs, tot i tenir recursos, gasten diners en la política exterior d’Ankara. Per exemple, envien reporters a Síria en lloc d’Armènia. Va ser una experiència molt important per a mi. En la mirada dels armenis cap a nosaltres, els periodistes turcs, vaig veure que encara queda una ferida, potser perquè no hi ha diàleg, potser perquè la política dificulta que la gent tingui relacions.”