Portugal agita el seu passat més fosc, el del país que va obrir el tràfic d’esclaus transatlàntic a gran escala, com una part de les seves impureses, de poble mestís, amb pàgines històriques glo­rioses però també d’altres d’execrables, dins d’un intent de crear un antídot davant l’ avanç electoral de l’extrema dreta i la tensió social que genera la normalització del seu discurs xenòfob.

“Som descendents de l’esclau i del senyor que el va

esclavitzar”, va proclamar dimarts, en l’acte solemne del dia de Portugal, l’escriptora i

consellera d’ Estat Lídia Jorge, sota la complaguda mirada de president de la República, Marcelo Rebelo de Sousa, i els gestos de desaprovació del cap de l’oposició, l’ultra André Ventura.

No hi podia haver un lloc més simbòlic aquest any per a la celebració de la gran festivitat portuguesa, que honra la mort el 10 de juny del 1580 del poeta Luis de Camões, que la ciutat de Lagos, a l’ Algarve, el gran bastió electoral de l’extrema dreta de Chega, que ja es va imposar en aquesta circumscripció l’any passat i s’hi va tornar a imposar el 18 de maig. Lagos consta entre els 60 dels 308 ajuntaments del país on aquest partit va ser el més votat.

L’escriptora de l’ Algarve Lídia Jorge, que forma part del Consell d’Estat, un òrgan assessor del president de la República, va incidir en la doble significació històrica de Lagos, ja que d’aquell port van sortir les expedicions del segle XIV que van obrir l’exploració europea del planeta, i també és un lloc essencial per entendre l’extensió d’una vella plaga de la humanitat, l’esclavitud.

“Parlo amb el sentit just de la reposició de la veritat i de penediment, pel fet que aquí es va inaugurar el tràfic negrer intercontinental a gran escala”, va afirmar Jorge. L’escriptora va recordar la venda a Lagos del 8 d’agost del 1444 de 235 africans, acabats de desembarcar en plena commoció, com

va explicar el cronista Gomes Eanes de Zurara i recull l’historiador Hugh Thomas al seu llibre La trata de esclavos . Thomas atribueix a Portugal el paper del “ coniller” que va servir per aixecar la caça.

A partir de l’estimació que al s. XVII el 10% de la població portuguesa tenia origen africà, l’escriptora va remarcar que el llegat de l’esclavitud forma part de la genètica nacional. “No hi ha ningú que pugui dir que té la sang més pura i que

és més portuguès que ningú”, va reblar en la seva intervenció el president de la República.

Ja en la recta final del seu mandat, el conservador de línia moderada Rebelo, que va contribuir a l’alça de Chega amb les seves repetides dissolucions del Parlament, prova de donar resposta a una situació de tensió social creixent que es va deixar sentir dimarts mateix. A Lisboa l’actor Adérito Lopes va ser apallissat per un grup de neonazis quan anava a participar en una funció teatral i l’ imam de la ciutat va ser esbroncat, d’una manera racista, en un homenatge religiós plural als excombatents.

També hi va haver xiulets al discurs de Lídia Jorge, si bé al final es van imposar van els aplaudiments. Ventura i els seus aliats denuncien un intent de revisar la història i ignorar el problema que representa l’escalada de la immigració al país veí. Trencant la seva anunciada nova línia moderada, Chega va rescatar la seva vella proposada de retirar el passaport portuguès als que l’haguessin obtingut per la via de la nacionalització i come -

tin crims greus, malgrat que és anticonstitucional.

L’ascens de Chega a segona força parlamentària, davant de la força hegemònica tradicional, els socialistes, encara que obtingués 3.992 vots menys, suposa tot un desafiament per a la democràcia portuguesa. Com que els ultres es van tornar a imposar entre la població portuguesa resident a l’estranger, no resulta viable contraposar la tradició migratòria portuguesa al discurs de la xenofòbia. Així doncs, des de la màxima direcció de l’ Estat portuguès s’aposta ara per la reivindicació del Portugal com a impura terra d’acollida.