Mentre als Estats Units els immigrants protesten contra les deportacions i batudes dictades per un president cada vegada més autoritari, a Irlanda del Nord els xenòfobs marquen amb adhesius les cases on viuen estrangers per calar – los foc. Mentre a Los Angeles la policia s’extralimita en les càrregues contra els manifestants i ataca amb bastons i bales de goma a periodistes, a l’Ulster els neonazis llancen maons i còctels molotov contra la policia i causen ferides a 33 agents.

Les imatges podrien ser del centre de L.A., però amb els membres del PSNI ( Servei Policial d’ Irlanda del Nord) en un paper molt diferent del de l’ LAPD, o dels anys de plom de la província, quan en aquesta època en què les nits són llargues i no hi ha escola, començaven les provocadores desfilades de l’orde d’Orange per barriades nacionalistes, i els joves protestants i catòlics es llançaven de tot, robaven i cremaven cotxes com a diversió per passar l’estona.

Aquell tipus d’incidents han quedat relegats a la història amb els vint – i – cinc anys de pau, però ha sorgit un nou tipus dirigit contra els immigrants, fomentat per grups d’ultradreta i atiat a través de les xarxes socials. Aquesta vegada el motiu ha estat una agressió sexual contra una jove de Ballymena (comtat d’Antrim), de la qual han estat acusats dos adolescents romanesos de catorze anys que van comparèixer als tribunals amb un intèrpret per dir el seu nom i la seva edat i declarar – se innocents.

El que va començar com una vigília i una manifestació pacífica de suport a la víctima no va trigar a degenerar en violència, i va convertir el paisatge de la localitat (60% protestant i 27% catòlica) en una espècie de Los Angeles sense palmeres, i amb la violència orquestrada pels ultres en comptes dels instruments de l’ Estat: cotxes i papereres cremades, aparadors i finestrals trencats, olor de socarrim, comerços saquejats, bombes de

gasolina llançades contra els habitatges dels immigrants,

que, igual com als Estats Units, tenen por. No de les autoritats o de la policia, sinó dels seus propis veïns, amb les cases identificades amb adhesius que diuen “aquí viu un filipí” o “aquí viu un somali” perquè siguin “blancs legítims”.

Trenta – tres agents del PSNI han resultat ferits –alguns necessitats d’hospitalització– com a conseqüència dels projectils de tota mena que els fanàtics van llançar contra ells (maons, pedres, focs artificials…). En resposta, van recórrer a canons d’aigua i bales de goma, i van ser reforçats amb elements enviats des d’ Anglaterra i Gal·les.

Els incidents es van propagar, però amb menys intensitat, a altres ciutats d’Irlanda de Nord com ara Belfast, Carrickfergus, Coleraine i Newtownabbey, amb cinc individus detinguts i la presentació ara per ara de càrrecs contra un d’ells. Les imatges de càmeres de vídeo en circuit tancat estan sent examinades per identificar els que hagin atiat els excessos.

El primer ministre britànic, Keir Starmer, i els líders de tots els partits de l’Ulster han denunciat els episodis com a racistes i un intent de fomentar el desordre, la divisió i el caos. “Malgrat que tots els ciutadans tenen dret a manifestar – se pacíficament, violència com la que ha tingut lloc a Ballymena, amb nombrosos policies ferits i la població terroritzada, no es pot justificar de cap manera”, assenyala un comunicat conjunt subscrit per catòlics i protestants.

Els fets han seguit la mateixa tònica dels registrats durant mesos passats a Dublín i Southport (Anglaterra) després d’assassinats o agressions atribuïts a immigrants, i a les manifestacions a Irlanda davant d’hotels utilitzats per acollir sol·licitants d’asil.

Això ha portat Scotland Yard a adoptar la política de revelar de seguida l’origen i l’ètnia dels sospitosos quan es tracta d’individus de raça blanca, com a mesura de caràcter preventiu. És significatiu, però, el silenci del partit populista d’ultradreta Reforma UK, de Nigel Farage, que intenta explotar la xenofòbia i els instints més baixos dels nacionalistes anglesos i l’antic proletariat com a vehicle per arribar al poder. Va ser el gran vencedor de les recents eleccions municipals, i –malgrat que queda molta llenya per tallar– lidera els sondejos d’opinió de cara a les generals del 2029 amb un avantatge de vuit punts sobre el Labour i setze sobre els conservadors.