En el discurs de la presa de possessió com a 47è president dels Estats Units, el 20 de gener, Donald Trump va declarar una emergència nacional per deportar immigrants i va anunciar el començament d’un procés per “ retornar milions i milions d’estrangers criminals als llocs d’on van venir”.

Les protestes i aldarulls que, des de divendres passat, hi ha a la ciutat californiana de Los Angeles, on gairebé el 50% de la població és d’origen hispà, són la conseqüència de la implementació d’aquesta política migratòria de l’ Administració Trump. Les manifestacions, inicialment pacífiques, van degenerar en violència diumenge a la nit, amb actes de vandalisme, incendis de vehicles i enfrontaments amb agents federals.

Trump va ordenar, després dels desordres ocasionats per les protestes per les batudes dels agents de l’ ICE (l’agència de Control d’ Immigració, per les sigles en anglès i coneguda com la migra ), l’enviament de 2.000 agents de la Guàrdia Na­cional. Militars contra immigrants indocumentats. El desplegament suposa una escalada extraordinària que situa Los Angeles al centre de les tensions per les mesures repressives del Govern en matèria d’immigració.

Trump fa servir les protestes per fer una demostració de força en el seu estira – i – arronsa amb el governador de Califòrnia, Gavin Newsom, i amb l’alcaldessa de la ciutat, Karen Bass. Tots dos són demòcrates, com ho és històricament un estat que s’ha convertit en un dels objectius predilectes de Trump. Newsom i Bass han criticat durament el president per no haver consultat prèviament el governador sobre la necessitat d’enviar militars per sufocar els aldarulls. Tots dos creuen que no només no calia enviar – los, sinó que la mesura augmenta la crispació. Newsom la va qualificar d’“intencionadament incendiària” i de “greu violació de la sobirania estatal”, anunciant que demandarà l’ Administració Trump per aquest desplegament.

Cal recordar que és la primera vegada des de l’any 1965 que un president mobilitza aquesta unitat militar sense el requeriment d’un governador, i que l’última vegada que la Guàrdia Nacional es va desplegar a Califòrnia va ser el 2020, després de les protestes a tot el país per l’assassinat de George Floyd.

La resposta de la Casa Blanca ha estat tan explícita com contundent: “Els incompetents líders demòcrates de Califòrnia han abdicat completament de la seva responsabilitat de protegir els seus ciutadans”. “Que entrin les tropes!”, va bramar Trump a la seva xarxa social. El cas és que tant el governador com l’alcaldessa afronten un doble dilema: d’una banda, aconseguir la retirada de la Guàrdia Nacional i garantir un espai segur perquè els manifestants s’expressin pacíficament i donar suport a la comunitat migrant i, de l’altra, estan obligats a contenir i reprimir els actes de vandalisme provocats per una minoria, a la qual s’han afegit persones desesperades que veuen amenaçada la seva estada als Estats Units.

La decisió de desplegar la Guàrdia Nacional, que fins ahir a la nit, hora espanyola, es limitava a protegir edificis federals, obre una crisi política, legal i constitucional als EUA, ja que

posa en perill l’equilibri entre els poders federals de la nació i els estatals. Trump ha pres el control federal de les forces de seguretat a Califòrnia per desplegar tropes a la segona ciutat més gran del país. Tom Homan, el tsar de la frontera de Trump i responsable de la seva política migratòria, fins i tot va amenaçar de processar Newsom, si bé ahir ho va matisar dient que no hi ha plans concrets.

Los Angeles és considerada “ciutat santuari” per als migrants. Tot i que no té reconeixement legal formal, vol dir que les autoritats locals limiten la col·laboració amb les agències federals en temes migratoris. La ciutat va adoptar aquesta política el novembre del 2024 i es va comprometre a no usar recursos municipals contra migrants. Això ha estat un blanc constant de crítiques per part de l’ Administració Trump, que va intentar –sense èxit als tribunals– retirar fons federals a les ciutats santuari.

Des de la presidència, Trump ha intensificat els esforços per deportar la quantitat més gran possible d’immigrants indocumentats i ha buscat ampliar el seu marge d’acció. Va prometre deportacions massives i hi ha hagut una enorme pressió per intensificar aquests esforços, ja que els primers mesos del seu mandat han estat molt per sota dels seus objectius declarats. L’impuls per a una aplicació més agressiva de la llei, sumat als xocs que venen de lluny entre Trump i Califòrnia, ha contri­buït a aquesta escalada de tensió i un xoc institucional obert.