A contracor i amb el nas tapat, Alemanya arracona la disciplina fiscal i abraça la doctrina keynesiana d’augment de la despesa pública. La situació de paràlisi econòmica que afecta el país i l’evidència que calen reformes estructurals per superar – la, en un context d’ascens de la ultradreta, van fer possible sumar la majoria parlamentària que el 18 de març passat va canviar la Constitució per aixecar el mecanisme que posava fre al deute públic. Amb les mans lliures, el nou govern de Friedrich Merz, que reedita la gran coalició de conservadors i socialistes, CDU – CSU i SPD, serà l’encarregat d’actuar expansivament per treure el país de l’atzucac en què es troba.

Alemanya diu així adeu al principi del “fre al deute” (schuldenbremse), que estava recollit a la llei fonamental de la república, però també al compromís polític no escrit de “dèficit zero” (schwarze null), que han format la recepta de l’austeritat fiscal de les darreres dècades, amb un rerefons moral evident. L’excancellera Angela Merkel va ser la gran valedora de la doctrina de no gastar més del que s’ingressa, que primer va aplicar internament i després, amb l’ajuda d’altres líders centreeuropeus, va imposar als estats necessitats del pla de rescat en la gran crisi. Una austeritat que es va consumar en les famoses retallades a Grècia, Portugal, Irlanda i Espanya. A l’Estat espanyol, el PSOE i el PP van pactar el 2011 la reforma de l’article 135 de la Constitució per introduir – hi el principi d’estabilitat pressupostària.