En els darrers anys, s’ha produït la irrupció de l’extrema dreta als parlaments dels Països Catalans. Ho ha fet amb un ritme, una intensitat i una incidència molt diferent, molt determinant i capaç d’orientar les polítiques dels governs autonòmics en el cas del País Valencià i les Illes, i més acotada en el cas de Catalunya, en què no condiciona, com a mínim de forma directa, les polítiques del govern de Salvador Illa ni tampoc ha aconseguit accedir a la mesa de la cambra. Però la seva presència posa de manifest el gir d’una part de l’electorat cap a posicions més reaccionàries; i condiciona, de forma directa o indirecta, el discurs sobre temes especialment sensibles, com ara la immigració i la cohesió social o la identitat nacional.