El nombre de persones que subsisteixen al ras a Barcelona ja puja a 1.460, segons recents dades municipals, i mostren la cara més visible i crua de la pobresa. Les xifres de referència remeten a l’última acció realitzada el desembre del 2023 per la fundació Arrels, quan es van localitzar 1.384 ciutadans sense sostre als carrers de la ciutat en comparació amb els 658 registrats en un primer recompte, el 2008. El sensellarisme és una realitat comuna a les grans zones urbanes; Londres va comptabi­litzar, l’any 2024, 4.780 homes i dones dormint al carrer. Una de les línies d’acció per reduir aquesta xifra a Barcelona passa pel

nou Servei d’Orientació i Atenció Social al Sensellarisme ( SOASS), amb la missió d’ajudar les per­sones sense llar a trobar una ha­bitació i a pagar – ne el lloguer.

L’Ajuntament de Barcelona centra la seva estratègia a reforçar els equips perquè donin suport a les persones que volen deixar el carrer i que, en la mesura possible, estiguin en condicions per treballar la seva autonomia. Joves migrants, alguns extutelats, formen part del grup que compleix les condicions per fer aquest pas. És urgent actuar quan algú fa poc temps que viu a la intempèrie per evitar cronificar aquesta situació. Arrels alertava en un informe presentat l’any passat que el 15% dels ciutadans al ras, en algun moment de la seva vida, havien estat tutelats, en un centre de protecció de la infància i la joventut, però aquest percentatge s’elevava fins al 41% en el cas dels que encara

no havien fet els 25 anys. El 78% havia nascut a l’estranger.

Entitats com Càritas Diocesana de Barcelona també han reiterat, en els últims mesos, estar al límit de les seves capacitats per la creixent demanda d’ajuda de famílies sense recursos, la majoria immigrants en situació administrativa irregular. Darrere de l’extrema precarietat hi ha la dificultat de trobar un habitatge assequible, fet que ha propiciat un mercat de relloguer d’habitacions fora de la llei que s’aprofita, sense miraments, dels més vulnerables.

A les 1.460 persones que pernocten als carrers de Barcelona se sumen les 2.900 acollides en diferents tipus d’equipaments, les 330 que viuen en assentaments i les 248 en locals, segons dades recopilades per l’Ajuntament. En total, uns 5.000 ciutadans sense llar.

La taxa Arope, que mesura el risc de pobresa i/o exclusió social, arribava en l’últim període analitzat per l’ Institut Metròpoli, del 2022 al 2023, al 25,2% dels barcelonins, un punt menys que en el conjunt de l’àrea metropolitana i gairebé un més que en el global de Catalunya. Però el risc de pobresa augmentava fins al 39,5% en el col·lectiu dels menors de 16 anys. L’estudi Infàncies desiguals , de l’esmentat Institut Metròpoli, posa de manifest que malgrat la recuperació econòmica després de la pandèmia, que ha afavorit un increment generalitzat de les rendes a la ciutat, les llars amb nens “continuen mostrant una menor capacitat adquisitiva”.

Els investigadors de Metròpoli destaquen que “pràcticament la meitat de la població infantil d’origen estranger està en risc de pobresa, quintuplicant la pro­porció de nens autòctons en la mateixa situació”. Vuit de cada deu menors pobres de Barcelona són d’origen migrant.

Una de les iniciatives per mi­tigar les mancances d’aquest col·lectiu és el Fons d’ Infantesa, dotat aquest 2025 amb 14,5 mi­lions d’euros i que l’any passat va beneficiar 13.748 famílies amb 23.284 menors a càrrec. A través del Pla de Barris també es promou l’accés a diverses activitats educatives i culturals.

Les demandes de les persones ateses pels serveis socials cada vegada mostren una major complexitat i la resposta de l’Ajuntament és informar sobre com poden accedir a les diferents prestacions, des de la renda garantida de ciu­tadania (RGC) i l’ingrés mínim vital (IMV) fins a les destinades als menors.

Barcelona continua sent la capital de l’Estat amb més inversió social per habitant, 259 euros.