Hi ha dos titulars d’aquest diari, en les pàgines d’Economia, que em tenen capficada; la primera és del 29 d’agost i diu: “La immigració evita la pèrdua de riquesa econòmica a la UE”; fa, en lletra més petita, esment especial a l’Estat espanyol, on, segons els experts, sense augment de mà d’obra i augment del consum, hauria caigut el PIB un 0,6% anual. ¿On queden doncs totes les belles teories de la dreta (catalana i espanyola) sobre els mals de la immigració? ¿No són els mateixos economistes, en la seva majoria, liberals? Si estem fent negoci amb els immigrants, ¿no hauríem de tenir polítiques menys rígides?

La segona és de l’1 de setembre: “L’Estat retalla un 16% la inversió en obres públiques a Catalunya”. Vet aquí que he deixat d’entendre res de res: ¿no havíem quedat que no calia autonomia fiscal perquè l’Estat ens tractaria com si fóssim la joia de la corona? ¿Que les inversions serien tantes que no ens les podríem acabar? En lletra més petita posa que, en canvi, les licitacions de la Generalitat i dels ajuntaments s’han disparat, i que aquest contrast compromet el desenvolupament de l’Estatut. ¿Vol dir que l’Estat passa de nosaltres i que les nostres autoritats municipals i generalitàries inverteixen en totxo més que mai? Ai, pobres de nosaltres.

I dos actes públics: en el darrer discurs de Bush, sobre l’Iran, on s’adormien les pedres, per error es va sentir una conversa privada d’una periodista. Diu que va ser l’única amenitat de la vetllada. I en el Congrés de Cardiologia de Barcelona la màxima ovació se l’ha enduta la reina Sofia. Algú em pot explicar per què? Què aplaudien? El poder i la glòria?