L’estació de São Bento, un antic convent del centre de Porto, conserva tant d’encant que, enmig de l’eixam de turistes, venen ganes de posar – se a buscar Marcello Mastroianni al paper de protagonista de Sostiene Pereira , la pel·lícula de la immensa novel·la

d’Antonio Tabucchi, de només 184 pàgines, ambientada al Portugal del 1938. La perspectiva del realisme màgic és d’allò més adequada per a la cursa portuguesa cap a les urnes. Va acabar encapçalada, en aparença, per l’actual primer ministre, el conservador Luís Montenegro, l’escàndol de corrupció del qual va precipitar les eleccions.

Els problemes gàstrics que va patir dues vegades aquesta setmana l’ultra André Ventura i que el van apartar de la campanya hi afegeixen un altre misteri. Els seus efectes semblen ambivalents. Podrien beneficiar – lo, davant l’electorat bastant pietós a qui s’adreça, o perjudicar – lo, perquè emfatitza el caràcter unipersonal del seu partit, Chega.

“Ventura va tenir menys gent la setmana passada que ahir Montenegro i que Pedro Nuno [ Santos]”, assegurava divendres al senyorial carrer de Santa Catarina l’Ari, un retratista brasiler. Feia balanç de les tradicionals cercaviles, d’estils molt futbolístics que continuen esforçant – se a fer els partits. Comencen a ser actes tan extemporanis que pot ser que també s’hagin de catalogar com a exercicis de realisme màgic.

Si bé és creïble, perquè Chega té més força a Lisboa i al sud que no pas al des de sempre conservador nord, el testimoni del brasiler Ari és d’una part. Els immigrants són, juntament amb els gitanos, els dimonis familiars de Ventura. Va arribar amb la seva dona a Porto des de Curitiba fa cinc anys. Ha vist com la proporció de població estrangera es disparava a Portugal, fins al 15% actual, davant el 4% del 2015. “Sí que hi ha una mica de xenofòbia, en algunes persones”, comenta, i recorda que durant els segles XIX i XX els portuguesos van emigrar en massa al Brasil. Aquesta paradoxa va rebre una benedicció electoral l’any passat, quan Chega es va imposar en el vot dels residents a l’exterior.

Cada vegada que un immigrant comet un crim greu, o apareix com a sospitós, Ventura converteix el cas en una categoria general. Gens no li importa que les

autoritats, igual com els estudis científics internacionals, desmenteixin l’equació que l’augment de la immigració genera més delinqüència. Les dades oficials també destaquen l’aportació dels estrangers per sostenir la

Seguretat Social d’un Portugal molt envellit.

Com va passar en molts altres països, l’escalada de Chega del 2024, quan va pujar del 7% al 18%, va conduir els dos grans partits a endurir les seves posicions sobre immigració. Des del Govern, el conservador PSD va anul·lar l’anterior procediment de legalització i acaba d’anunciar l’expulsió de 4.000 d’irregulars, una de mesurada més aviat testimonial. I els socialistes van abdicar de la política que tenien amb l’ara president del Consell Europeu António Costa de primer ministre.

Costa va dimitir el novembre del 2023 per un cas de corrupció que judicialment va quedar en res, però que va servir de combustible per a Ventura, com passa amb l’escàndol de la consultora de l’actual primer ministre, Montenegro. En un polèmic cartell, Chega el va equiparar a José Sócrates, antic primer ministre socialista que va estar pres per cobrar presumptament milions d’euros en comissions a través d’un amic, cas encara pendent de jutjar.

“La taxa de criminalitat de Chega és superior a la dels immigrants”, va etzibar Ventura a Mariana Mortágua, líder de Bloc d’ Esquerra, al cara a cara televisiu que a Portugal mantenen tots els candidats. Feia referència a escàndols com el del diputat que robava maletes a l’aeroport del Lisboa o al dirigent acusat de prostitució de menors. Ventura, molt més hàbil dialècticament que

no pas el seu amic Santiago Abascal, va posar el dit a la nafra de Mortágua insistint que la seva bessona ocupa un dels cinc escons del Bloc.

En aquesta lligueta de debats, Ventura va ser acorralat pel seu suport als aranzels de Donald Trump, a la presa de possessió del qual va assistir. D’aquesta manera, l’enigma és en com operen els factors que Chega fa servir al seu favor, la immigració i la corrupció, i aquells amb què el fustiguen els seus rivals, Trump i un acompliment institucional desastrós. Les enquestes, d’alt risc a Portugal, resolen el misteri pronosticant que Chega fins i tot podria pujar una mica. Sense els factors en contra, estaria lluitant ara amb conservadors i socialistes, ja que l’any passat es va quedar a només 10 punts.

A l’evocador Majestic Café, del 1922, tampoc no hi havia divendres rastre de Mastroianni al paper de Pereira. El realisme màgic està confinat a la campanya. A veure si es cola a les urnes.