Els expedients sancionadors oberts per l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No – Discriminació (OITND) de la Generalitat s’han disparat un 183% en un any, segons les dades a les quals ha tingut accés l’Agència Catalana de Notícies (ACN). Concretament, van passar de 18 procediments el 2023 a 51 el 2024, gairebé el triple. La majoria d’aquests casos deriven de denúncies per racisme. En declaracions a l’ACN, la directora general de Drets Humans del Govern, Noa Monràs, valora que la feina de “sensibilització” faci que més ciutadans denunciïn discriminacions. Assenyala diversos fronts en què ja treballen, com el Pacte Nacional contra els Discursos d’Odi o les formacions específiques a càrrecs de l’administració, que volen que siguin “punta de llança”.

L’Oficina d’Igualtat de Tracte i No – Discriminació, vinculada al Departament d’Igualtat i Feminisme, va posar – se en marxa el 2022, dos anys després que el Parlament aprovés la llei 19/2020. L’OITND disposa d’una Àrea de Denúncies i Atenció, encarregada de donar suport i assessorament a les persones que hagin patit qualsevol mena de discriminació. Abans d’incoar un procediment sancionador, hi ha un període d’actuacions prèvies per valorar el recorregut de la denúncia.

Des de la seva posada en marxa, segons les dades a les quals ha tingut accés l’ACN, l’Oficina ha obert un total de 71 d’expedients sancionadors, que representen al voltant del 9% de les denúncies rebudes. Aquests procediments incoats han anat augmentant any rere any, amb 2 expedients el 2022, 18 expedients el 2023 i 51 expedients el 2024.

Pel que fa a la tipologia de casos, 45 dels 61 sobre els quals es té informació tenen a veure amb el racisme, una xifra que representa el 62,3% dels casos. Els segueixen l’LGTBI – fòbia, amb 15 expedients (24,6%); el capacitisme, amb 6 expedients (9,8%), i el sexe i l’aspecte físic, amb un expedient cadascun (3,2%). De 10 expedients incoats el 2024 encara no se’n té el detall.

De tots els procediments oberts, només 20 han acabat amb la imposició de multes, que han anat dels 300 euros en els casos d’infraccions lleus fins a 10.001 o 20.000 euros en casos d’infraccions greus. De la resta de procediments iniciats per l’OITND, 29 han estat arxivats per diversos motius, com la prescripció de la infracció, la caducitat del procediment o perquè la part presumptament infractora demostra durant les al·legacions que no n’és responsable. La resta d’expedients continuen actius, a l’espera de resoldre’s administrativament o per la via penal.

Fonts del Departament d’Igualtat assenyalen que la tendència creixent d’expedients està vinculada amb la col·laboració amb els Mossos d’Esquadra i les policies locals. La prova continua sent un dels principals obstacles a l’hora d’incoar procediments sancionadors. No obstant això, remarquen que totes les víctimes són ateses per un equip d’atenció de l’Oficina, independentment del recorregut jurídic de la denúncia.

Entre els expedients sancionadors incoats per l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No Discriminació n’hi ha a representants polítics i càrrecs electes. L’any passat, l’òrgan va multar amb 10.001 euros la diputada, alcaldessa de Ripoll i líder d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, per declaracions islamòfobes. El passat gener, l’OITND també va iniciar un procediment contra el líder de Vox a Catalunya, Ignacio Garriga, per un missatge racista a X.

A més del procediment sancionador, la llei 19/2020 també va introduir una altra via: la possibilitat que la víctima i la persona infractora participin en un procés de mediació “restauratiu”. Des de la creació d’aquest organisme se n’han dut a terme 45, malgrat que no tots han acabat de forma favorable a la víctima.