El debat migratori a la Unió Europea continua cridant l’atenció. Va ser una de les qüestions més rellevants en la campanya de les eleccions alemanyes, ocupa titulars a la Itàlia de Giorgia Meloni i és el principal argument perquè estats com França, Àustria i els Països Baixos mantinguin controls més estrictes a les seves fronteres. I en un context marcat per l’auge de l’extrema dreta, són cada cop més els estats que reclamen a Brussel·les l’aplicació de “solucions innovadores” per fer front a les arribades irregulars. La Comissió Europea d’Ursula von der Leyen, de fet, ha abraçat part d’aquestes idees i ha obert la porta a enviar immigrants amb ordres de retorn a centres de deportació fora de la Unió Europea.

I si bé l’actualització de la normativa actual és una part important del trencaclosques, també són especialment rellevants els acords del club comunitari amb països tercers. L’externalització de la gestió de les fronteres s’ha convertit en una pràctica habitual, amb una Comissió Europea que ha invertit al voltant de 19.000 milions d’euros al llarg de l’última dècada –des de l’anomenada “crisi de refugiats” del 2015– per frenar l’arribada de migrants, ja sigui a través d’acords amb els països d’origen o amb els països de trànsit.

El pacte més famós –i alhora polèmic– subscrit pel club europeu és el que el vincula amb Turquia. En vista de l’augment significatiu del nombre d’arribades per la guerra de Síria l’any 2015, Brussel·les i Ankara van arribar a un acord pel qual els sol·licitants d’asil arribats a Grècia des de Turquia i que fossin rebutjats tornarien a Turquia. El govern del país otomà també es va comprometre a reforçar els controls fronterers, tot plegat a canvi d’unes ajudes que, segons la Comissió Europea, ja s’han elevat a 9.000 milions d’euros des del 2015.

Però Turquia no n’és l’únic exemple. El seu model d’acord s’ha convertit en una fórmula que l’executiu europeu està intentant replicar en altres zones properes al Vell Continent. Un altre dels grans beneficiats és Líbia, un país on persisteix la inestabilitat política i que, malgrat tot, ha rebut 565 milions d’euros per part del club comunitari al llarg dels últims deu anys, segons dades de la Comissió Europea. Al mateix temps, la UE dona suport a la guàrdia costanera líbia a través d’una missió d’ajuda directa (EUBAM Líbia) i d’una missió militar (operació Irini) que, a banda d’implementar l’embargament d’armes, controla el “tràfic de persones”.

També al nord d’Àfrica, la UE va rubricar el juliol del 2023 un nou acord amb Tunísia per “donar suport al retorn de migrants irregulars”. El pacte té una partida específica de 105 milions d’euros per “reforçar el control de les fronteres” que, sumats als desemborsaments dels últims anys a través d’altres instruments, eleven la inversió dels 27 estats membres al país fins als 339 milions.