Des que Junts va retirar del registre del Congrés la proposició no de llei en forma de moció de confiança a Pedro Sánchez, la confiança en el president va en declivi, i no és per Junts. El gir de guió amb substrat de mofa que la política proporciona a Sánchez no només es tradueix en l’esquerda de les lleialtats a la seva esquerra amb veus que discrepen en veu alta, sinó que compromet el termòmetre que mesura la salut de tot govern: les votacions al Congrés. Després d’arribar a un acord amb Junts per a la delegació integral de competències en immigració a la Generalitat, Sánchez comprova, ara, que en el millor dels escenaris la futura llei orgànica que ha de regular la cessió té un empat a 175 vots al Congrés perquè Podem (4) s’uniria als 171 vots del bloc dretà de PP, Vox i UPN, i el reglament fixa que, en cas d’empat, la votació es repeteix una vegada i una vegada més i, si l’empat persisteix, la llei decau. El rearmament europeu que força Espanya a elevar una despesa en defensa ara a la cua de la UE, al seu torn, no només neguiteja Podem, sinó que obre recels en Sumar.

Quan el 20 de maig del 2019 el pres Jordi Turull va ocupar el seu escó al Congrés guiat per Míriam Nogueras en el ple que inaugurava la tretzena legislatura estatal, els primers diputats rivals que es van acostar a saludar – lo van ser Pablo Iglesias i Irene Montero (Podem). Turull es va interessar pels fills d’ells, i Iglesias i Montero li van preguntar a l’efímer diputat de Junts que aviat perdria l’escó com vivia l’estada a la presó. Sis anys després, entre ells emergeix la discòrdia i el motiu és el debat migratori. “Doncs ja li poden demanar els vots al PP i a Vox per donar competències a Junts per empresonar i maltractar migrants”, etziba Iglesias.