“El món no es quedarà aturat esperant – nos. Evoluciona i es desenvolupa ràpidament.” Amb aquestes paraules, l’endemà de la seva victòria electoral, el conservador Friedrich Merz va voler marcar les diferències respecte de l’anquilosament que ha caracteritzat el govern de l’encara canceller Olaf Scholz. No va burxar en la ferida de la derrotada socialdemocràcia alemanya, que va caure al seu mínim històric –un 16,4 % dels vots– i s’ha convertit en tercera força, darrere de la ultradreta–. Al capdavall, el propòsit de Merz és fer la farina blana i emprendre immediatament negociacions amb els socialdemòcrates. L’objectiu es tancar amb el partit de Scholz una nova gran coalició, l’única constel·lació política que li garantirà una majoria parlamentària sense comptar amb Alternativa per Alemanya (AfD). Merz vol accelerar un procés que al seu país pot perllongar – se mesos i tenir el seu nou govern llest per Setmana Santa. Té al seu favor la disposició prèvia de Scholz, que continuarà com a canceller fins que li vingui el relleu, però no dirigirà les converses amb el soci gran.

Les prioritats de Merz són tres: engegar una política de seguretat europea “amb veu pròpia” i “independent” respecte dels Estats Units, reactivar l’economia alemanya i aconseguir tallar la migració irregular descontrolada. Compta per fer – ho amb “el comportament responsable” dels socialdemòcrates. I admet la seva preocupació per la mala maror procedent de la Casa Blanca, tant pel que fa als amenaçadors aranzels anunciats o ja aplicats per Donald Trump com per la dinàmica empresa per Washington i Moscou respecte d’Ucraïna. Que els Estats Units vulguin prendre decisions pel seu compte amb Rússia “no és acceptable ni per a Ucraïna ni per a Europa”.

“Els Estats Units són una part fonamental de l’OTAN, i volem mantenir el nostre bon nivell en les relacions transatlàntiques”, va insistir, en la seva primera roda de premsa l’endemà de les eleccions. El 28,5% obtingut pel seu bloc a les urnes, en uns comicis en què la participació va ser del 83 %, la més alta des de la reunificació alemanya, li dona un mandat clar per liderar el pròxim govern. Sap que la seva majoria depèn d’un acord amb els socialdemòcrates. El partit de Scholz està enfonsat en les seves hores més baixes, però no pot signar a cegues un pacte de coalició que inclogui retallades socials dràstiques com les plantejades per Merz en campanya. La recerca d’un equilibri entre les propostes conservadores i la justícia social que diu representar la socialdemocràcia és un dels reptes que ha de superar Merz per arribar al seu objectiu: la cancelleria.

Els socis europeus pressionen perquè Alemanya assumeixi un paper de lideratge. Merz té en aquesta missió el suport de la presidenta de la Comissió Europea, la també alemanya Ursula von der Leyen, membre del seu partit, la Unió Cristianodemòcrata (CDU). Però, fora de les qüestions de defensa, seguretat o política exterior, el previsible successor de Scholz té una situació crítica interna, amb una ultradreta que continua políticament aïllada, però que cada cop és més forta, sobretot a l’est del país.

L’èxit de l’AfD amb la seva candidata, Alice Weidel, és indiscutible. També ho és la por fonamentada que es trenqui en algun moment el tallafoc a l’entorn d’aquest partit, aïllat a escala alemanya per la seva toxicitat i, fins i tot, temut per molts dels altres europeus ultres per la seva radicalització.