Sigui a Kreuzberg, el cor del barri més multiètnic de Berlín, o a Dortmund, la ciudad de l’oest on el Partit Socialdemòcrata (SPD) d’Olaf Scholz farà aquest divendres el seu últim acte de campanya, el missatge del canceller alemany és que la remuntada és possible i que els sondejos no interessen, sinó les urnes. El mateix repeteix en els debats televisats amb el seu rival, el conservador Friedrich Merz, o tots plegats amb la candidata de la ultradreta Alice Weidel i el verd Robert Habeck. És una consigna obligada de qui lluita per aconseguir el millor resultat possible i per negociar amb dignitat una nova coalició liderada per Merz. Es tornaria al format amb què va governar Angela Merkel en tres legislatures, la darrera de les quals amb Scholz com a ministre de Finances.

Tornar a aquest format no serà fàcil. Arribat el cas, Scholz probablement farà un pas al costat i deixarà que sigui un altre socialdemòcrata qui negociï amb Merz. Els plans del líder conservador inclouen retallades per als 4,5 milions de perceptors de l’anomenat bürgergeld (diner del ciutadà), el subsidi mínim per als aturats de llarga durada. Merz es proposa forçar – los a tornar a la vida laboral. Ha convertit aquest propòsit en cavall de batalla electoral, juntament amb la seva línia dura en matèria migratòria.

Merz s’orienta especialment als homes i dones que perceben aquest subsidi mínim. Són uns 570 euros, que sumats a l’ajut al lloguer i altres conceptes han creat el que, per al candidat a la cancelleria, són senzillament ganduls. Persones que viuen més o menys en la precarietat, però que no es plantegen sortir – ne i rebutgen ofertes de treball. A Alemanya hi ha uns 700.000 llocs de feina per cobrir, recorda l’aspirant conservador a la cancelleria. La manca de personal afecta tots els sectors industrials, a més del sector públic, la sanitat, l’hoteleria, la restauració i les escoles. No hi ha cap motiu per subvencionar la ganduleria en persones que podrien ocupar aquests llocs, diu el polític conservador. Olaf fScholz admet que hi ha abusos, però argumenta que aquestes persones no són les que busca l’empresari, l’amo del bar o l’administració pública. Sigui per manca de capacitació o de motivació.

Les retallades és una de les diferències entre la socialdemocràcia de Scholz i els conservadors de Merz, que sota aquest líder han abandonat la línia centrista que va representar Merkel per fer un gir cap a la dreta clàssica. La ruptura del tripartit de Scholz es va precipitar precisament per l’obstinació del tercer soci, els liberals, a mantenir el fre el deute. Tant socialdemòcrates com verds, el soci que li queda a Scholz, insistien que sense saltar o reformar aquest instrument constitucional que limita l’endeutament no es podem complir els compromisos amb l’ajut a Ucraïna i, alhora, preservar les jubilacions, els subsidis i altres eines del sistema social alemany.