Comencen els treballs per recuperar les pintures murals de la capella Gitana a la presó Model

Avui, , 28-12-2024

El Departament de Cultura, a través del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), ha iniciat els treballs per descobrir i consolidar les pintures murals originals que Helios Gómez va fer en homenatge als presos a l’anomenada capella Gitana, a la presó Model de Barcelona. Aquestes pintures no es poden veure des del 1998 perquè van quedar tapades sota diverses capes de pintura que encara les cobreixen.

El projecte es divideix en quatre fases i ara se n’inicia la segona, amb una durada aproximada de tres mesos, segons informa el Departament de Cultura. La primera va consistir en la realització de tot un seguit d’estudis previs, com analítiques i una prospecció, amb obertures de cales, de la pintura mural. Aquests estudis han confirmat l’existència de pintura mural a tota la cel·la, incloent el sostre, encara que no totes les parts amb escenes figurades o amb ornamentacions.

La segona fase, de descoberta de les pintures, és una actuació molt dificultosa perquè les capes sobreposades són molt rígides, estan molt adherides i s’han d’eliminar mil·límetre a mil·límetre per no malmetre la pintura original. Una vegada descobertes les pintures murals també es farà una fotogrametria 3D de tot el conjunt. En una tercera fase es restauraran les pintures murals un cop descobertes i en una quarta fase s’elaborarà un protocol de conservació preventiva. Posteriorment, es realitzarà la museïtzació de l’espai en consonància amb la resta de l’ Espai Memorial que s’ubicarà a la quarta galeria i al panòptic.

La capella Gitana és el nom amb el que es coneix la cel·la número 1 del primer pis de la quarta galeria, a l’antic corredor dels presos condemnats a mort i que cobria les funcions d’oratori. La cel·la, de 7,6 metres quadrats, va ser pintada el 1950, durant una de les estades del pintor, cartellista i poeta Helios Gómez a la presó.

El nom de la capella ve donat pel fet que tots els personatges, inclosa la Verge i el Nen, estan representats amb la pell fosca característica de l’ètnia gitana a la que l’artista pertanyia i que sempre va reivindicar. Són unes pintures en homenatge als presos i a la seva patrona la Verge de la Mercè, patrona també de la ciutat de Barcelona.

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)