Avui dia la gent sembla haver perdut el nord. Jo sóc italiana i fa 16 anys que visc a Catalunya. Per a mi Catalunya és el meu país, el català la meva llengua i el lloc on vull viure. De fet, fins i tot em vaig llicenciar en traducció amb el català com a llengua principal (cosa que molts autòctons no fan per por de perdre feina). Jo sóc una immigrant i com a tal mai no he pogut votar aquí a Catalunya, ni tan sols es va tenir en compte la meva opinió a l’hora del referèndum per l’Estatut.

Doncs bé, ja fa anys que em sento frustrada perquè no tinc el dret de vot ja que a Itàlia no conec els partits ni les seves polítiques i, evidentment, no voto. Molts em diuen que si vull votar em nacionalitzi… Anem per parts, si em nacionalitzo seré espanyola, no catalana. I jo, em poden creure, em sento catalana, italiana, europea… però no espanyola. Amb aquesta carta no vull dir que au vinga que voti tothom, no, però que els immigrants que coneixem la llengua, la cultura, la història, aquests sí que volem votar per ajudar a millorar el nostre país, Catalunya. Per què no ens deixen?
Cinzia Barberis