Més de 12.000 immigrants que viuen en situació regular a Catalunya però no tenen la documentació definitiva perquè l’administració encara l’està tramitant han hagut de fer cua aquest estiu davant de la Delegació del govern central a Barcelona per aconseguir un document, l’anomenat permís de retorn, que els evita tenir problemes a la frontera. La falta de personal i de mitjans de l’oficina d’estrangeria s’ha tornat a fer evident. Moltes d’aquestes persones han hagut de dormir dues o tres nits al ras per aconseguir el paper.

“Hi ha centenars d’expedients col·lapsats a estrangeria i era evident que moltes persones haurien de demanar el permís de retorn per poder anar de vacances. Malgrat tot, com ja és habitual, la Subdelegació del govern central no hi ha posat cap més mitjà”, subratlla Concha Par, una de les advocades de l’Associació Catalana de Professionals de l’Estrangeria (ACPE).

Si les cues són habituals abans de les vacances d’estiu i també de les Nadal, aquesta vegada han estat més llargues que mai, perquè fa just un any que 125.000 persones van aconseguir documentació gràcies al procés de regularització i ara estan en procés de renovar – la. “Hi ha milers de persones que porten cinc anys treballant aquí i no havien pogut sortir mai. És normal que les primeres vacances que tenen vagin a veure la família, i això l’administració ho havia de preveure”, subratlla l’advocada. El juliol d’aquest any es van donar 5.924 permisos de retorn, mentre que el mateix mes del 2005 van ser 2.500, menys de la meitat.

L’Associació Catalana de Professionals de l’Estrangeria, CCOO, UGT i també el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, a més de persones a títol particular han tornat a fer arribar les seves queixes a la Subdelegació del govern central per denunciar la “falta de mitjans i de personal” de l’oficina d’estrangeria. Ribó considera que les enormes cues per fer un tràmit burocràtic vulneren la dignitat de les persones i ha demanat a la Subdelegació que busqui nous mecanismes i obri noves oficines per facilitar les gestions.

Els col·lapses més importants es van produir entre mitjans de juliol i principis d’agost. Al juny, es van tramitar 4.470 permisos de retorn; al juliol, gairebé 6.000, i en els tres primers dies d’agost, 754. A principis de juny hi havia quatre funcionaris dedicats a fer aquestes gestions, però davant del caos se n’hi van incorporar vuit més.

Pel que fa a orígens, la majoria de peticions del document eren del col·lectiu equatorià (1.569 al juliol), seguides del colombià (464), l’ucraïnès (392), el romanès (384), el peruà (365) i el marroquí (341).