La crònica de la setmana de la intel·ligència artificial és una barreja accelerada de moviments en què conflueixen la política, la tecnologia i els mitjans de comunicació. L’entrada d’Elon Musk amb les tisores en el futur govern de Donald Trump i la campanya electoral determinant en favor del republicà estan provocant la diàspora d’usuaris i mitjans de comunicació, com The Guardian, de la seva xarxa social, X (abans, Twitter). “Aquesta és una decisió que fa temps que estem considerant, atesa la naturalesa sovint inquietant del contingut promogut o trobat a la plataforma, incloent – hi teories de la conspiració d’extrema dreta i racisme. La campanya per a les eleccions presidencials dels Estats Units no ha fet més que subratllar el que fa temps que pensem: que X és una plataforma mediàtica tòxica i que el seu propietari, Elon Musk, ha estat capaç d’utilitzar la seva influència per modelar el discurs polític”, afirma el diari britànic, que hi té 11 milions de seguidors.

La xarxa Bluesky ha guanyat més de 750.000 usuaris provinents d’X als Estats Units. La xarxa social descentralitzada fundada el 2019 per Jack Dorsey, que no va començar a funcionar en obert fins al febrer passat, està pescant ara entre els piuladors d’X més crítics.

Dorsey també havia estat fundador de Twitter el 2006, i va tancar el compte de Donald Trump amb l’assalt al Capitoli del gener del 2021, abans de vendre’s la companyia a Elon Musk per 44.000 milions de dòlars. Contribuent de campanyes demòcrates, Twitter va començar a esdevenir, amb la sortida de Dorsey, un reflex de les maneres de fer de Musk: retallades massives de personal, supressió de la moderació de les piulades i una orientació a negoci i a fomentar els pitjors instints humans. Ara que Trump ha guanyat les eleccions, en part gràcies a la manipulació de l’algoritme, la proliferació de bots, desinformació i odi propagat des de la xarxa social X, Musk està assistint a una pèrdua d’usuaris i, per acabar – ho d’arrodonir, una demanda d’un grup de diaris francesos encapçalats per Le Monde per impagament de drets d’autor. Tot plegat, probablement insignificant per al seu volum global de negoci de l’home més ric del món, ja que el magnat té més interessos que mai tant en les seves altres empreses (xAI, Tesla, SpaceX i Neuralink, entre d’altres) com dins de la nova administració republicana, amb la mirada posada a la NASA i Defensa. També en la desregulació de la IA als Estats Units, com dèiem la setmana passada.

Líders tecnològics com Sam Altman, d’OpenAI, la creadora de ChatGPT, han trigat poc a fer una aproximació a Musk, que havia estat cofundador i el principal inversor de la companyia i amb qui van partir peres. Altman va reconèixer la setmana passada que la propera IA de la companyia, Orion, està tenint problemes i que hauran de canviar d’estratègia perquè es troben per primera vegada davant d’una desacceleració. Les coses no li acaben de sortir bé. Mentre que ChatGPT i Google competeixen per veure qui guanya la partida de les cerques conversacionals amb IA, Perplexity ha sortit reforçada de la cobertura electoral. En canvi, el chatbot Grok d’Elon Musk, que ara s’integra als usuaris de pagament d’X, va fallar oferint respostes incorrectes del recompte electoral. Fins ara, els chatbots com ChatGPT o Gemini de Google evitaven oferir resultats d’actualitat o en temps real per no cometre errors.

La intersecció de xarxes socials i IA cada cop és més evident. X ja ofereix el seu chatbot Grok, també a Europa. De fet, Musk no ha parat de piular contingut generat amb la IA generativa de Grok, en un pas que posa la IA més al servei d’una certa confusió i del contingut artificial més propagandista i agitador.

A part de Bluesky, amb prop de 15 milions d’usuaris, les altres xarxes socials que intenten captar usuaris entre la diàspora dels tuitaires hi ha Threads, de Meta, i, més minoritàriament, Mastodon, que és la més alternativa de totes. Threads aposta per la descentralització i l’anomenat fedivers, i comparteix el mateix algoritme d’Instagram, atès que són propietat de Meta.

En clau catalana, caldrà veure si la sortida d’X de mitjans com La Vanguardia i de periodistes i polítics progressistes –l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ho va fer anteriorment– servirà per enfortir més Bluesky respecte a Threads o si assistirem a una gesticulació buida com la que al seu dia va propiciar el sobiranisme amb l’obertura massiva de perfils a Mastodon. El cas recent de Telegram ha fet replantejar – se fins a quin punt els sistemes de missatgeria suposadament segurs o les xarxes aparentment aliades i garants de la llibertat d’expressió davant del poder dels estats, acaben claudicant o, com ha passat amb l’antiga Twitter, esdevenint un autèntic fangar.