Tot i la tossuderia de Giorgia Meloni a l’hora d’aplicar deportacions massives d’immigrants, encara que sigui contravenint els drets humans, el seu pla fa aigües i ha deixat en ridícul no només el govern italià, sinó també els socis europeus que li han donat suport, amb la comissària Ursula von der Leyen al capdavant. Ja veurem el cost polític que acaba tenint per a Meloni la imprevisió i la lleugeresa amb què s’havia començat a aplicar aquesta política, avalada també pel Partit Popular espanyol. De moment, l’acció de la justícia ha qüestionat l’externalització dels centres d’internament a Albània, tot i que les instal·lacions ja estan construïdes i les primeres bonificacions al país tercer, pagades. A conseqüència d’això, els primers immigrants que hi havien estat reclosos han estat duts de nou cap a Itàlia perquè un tribunal de Roma ha conclòs que 12 dels immigrants del contingent inicial procedien de països on no tenen garantida la seguretat. Els altres quatre immigrants restants d’aquest primer contingent ja havien estat també retornats a Itàlia després de comprovar – se que eren persones vulnerables i que no entraven en els paràmetres exigits pel procediment. La improvisació i la mala praxi han caracteritzat, per tant, el desplegament d’un pla molt criticat per les organitzacions humanitàries i també per alguns governs europeus, com ara l’espanyol, que, malgrat els cants de sirena de Von der Leyen, se n’ha desmarcat des del primer moment. Tot i la pressa de la dreta i la ultradreta a l’hora de tirar pel dret, doncs, és evident que el debat al voltant de la gestió de la immigració irregular no està tancat. I que fins ara no s’hagi trobat una fórmula eficient d’abordar – la no significa que s’hagi de donar carta blanca a accions que trinxen els drets humans i que tampoc garanteixen cap èxit, com està demostrant el destraler exemple italià. Meloni insisteix en el seu full de ruta, amb un decret que pretén evitar l’acció de la justícia i que posa en un compromís tota la judicatura. Però no hauria d’oblidar altres precedents, també en les files de la ultradreta; sense anar més lluny, el de l’ex vice primer ministre, Matteo Salvini, que s’enfronta a sis anys de presó per haver negat asil als refugiats.