L’auge dels partits d’extrema dreta a tota la Unió Europea no només es tradueix en un nombre de vots més gran dins el conjunt de països del bloc comunitari, sinó que també ja comença a modular el discurs de les polítiques que surten de Brussel·les. El darrer exemple d’aquest gir a la dreta va arribar ahir en forma de carta i va ser per abordar el futur de la gestió de la migració.

En una missiva dirigida als Vint – i – set, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, va proposar l’obertura de centres de deportació fora de la Unió Europea per instal·lar – hi els migrants que arriben a qualsevol dels estats membres en situació irregular. “Hem de continuar explorant noves fórmules”, va defensar la conservadora alemanya, qui al mateix torn va citar l’acord entre Itàlia i Albània –impulsat per la primera ministra ultradretana del país transalpí, Giorgia Meloni– com a exemple per “extreure’n lliçons”.

El pacte signat entre Roma i Tirana consisteix, essencialment, a externalitzar la gestió de l’arribada d’immigrants fora de les fronteres de la Unió, una aliança que no ha estat exempta de polèmica i que precisament ahir es va posar en pràctica per primera vegada. Dins el marc de l’acord, setze persones de Bangladesh i l’Índia que van arribar a la UE des de Líbia i que van ser interceptades per la guàrdia costanera italiana van ser enviats ahir a Albània per, posteriorment, ser deportades.

En la seva carta, però, Von der Leyen no tan sols considera l’obertura de nous centres; el contingut del document és més extens. Al llarg de set pàgines, la dirigent popular proposa un pla d’acció de deu punts que han de contribuir a combatre “els actuals i nous reptes” i, al mateix temps, “cobrir els buits que resten”. Si bé reconeix que el pacte de migració i asil aprovat l’abril passat permetrà a la Unió Europea respondre de forma “més efectiva” als fluxos de persones, també assenyala que “no hi ha marge per a la complaença” i que la migració “continuarà sent una de les qüestions primordials que requerirà una atenció urgent”.

Un dels punts més destacats és l’aposta que fa Von der Leyen per reforçar les relacions estratègiques entre la Unió Europea i els països tercers de trànsit i origen de persones migrants. “Si bé els esforços dels estats membres en les fronteres exteriors comunes han contribuït al control dels fluxos migratoris, treballar amb els països d’origen i trànsit i desenvolupar estratègies amb socis clau a l’Àfrica i a l’Àsia és important per a nosaltres”, remarca.

En aquest sentit, la presidenta de la Comissió Europea posa d’exemple acords com el de Turquia, on la Unió ha invertit més de 10.000 milions d’euros des de l’any 2011 per externalitzar les gestions vinculades als sol·licitants d’asil. Precisament els centres del país van ser notícia aquesta setmana a Brussel·les després que una investigació periodística denunciés que en aquestes instal·lacions –finançades amb fons comunitaris– s’hi produeixen “violacions sistèmiques” dels drets humans. En referència a aquesta polèmica, la Comissió es va limitar a dir que la protecció dels drets humans “és responsabilitat de cada país” –en aquest cas Turquia– i que estudiaria la situació si els arriba “qualsevol acusació” de males pràctiques.

En la carta, Von der Leyen també recull el guant d’una altra proposta impulsada per Àustria i els Països Baixos –dos estats on l’extrema dreta s’ha imposat en els darrers comicis– i signada per un total de disset països europeus. El text, publicat la setmana passada, demanava a la Comissió un “canvi de paradigma” en les lleis de deportació i expulsió dels sol·licitants d’asil a qui se’ls hagi denegat la petició. Al mateix temps, també apostava per sancionar els individus i els països que exhibissin “manca de cooperació”.

Sobre aquest aspecte, la presidenta de la Comissió Europea diu que impulsarà un nou marc legal en l’àmbit comunitari per intensificar els retorns. “Hem de ser capaços d’harmonitzar el procés i assegurar que els migrants que han de ser deportats no puguin explotar els buits del sistema per evitar el retorn”, subratlla. Segons dades del mateix executiu, tan sols el 20% de les persones amb una ordre de deportació acaben retornant al seu país d’origen.