El de la immigració és un debat que a Catalunya, com a país d’acollida, li convé de fer sense dilació i en profunditat. En primer lloc perquè és un fenomen natural, tan antic com la humanitat i difícilment evitable, que cal afrontar no pas des de la visceralitat sinó des de la racionalitat i els valors que ens defineixen com a societat. I, en segon lloc, perquè només acceptant i entenent aquesta realitat estarem protegint aquests valors fonamentals (llibertat, tolerància, democràcia, drets humans, progrés…) i fins i tot la mateixa convivència. És per això que cal desemmascarar els discursos d’odi i assenyalar els que els atien, identificant immigrant amb problemes, perills, greuges o pors. Un exemple és la islamofòbia, que no és en cap cas un sentiment generalitzat a Catalunya, però que la diputada d’Aliança Catalana Núria Orriols ha proclamat com “un deure” durant el recent debat de política general al Parlament.

És un fet que la societat catalana –i l’occidental en general– té dificultats que afecten directament la vida dels ciutadans. La crisi de l’estat del benestar, la pèrdua de qualitat dels serveis, el creixement de les desigualtats, la falta d’habitatge assequible, l’ampli percentatge de població que viu la pobresa o en risc de caure – hi i la falta de seguretat molts cops derivada de la multireincidència són problemes importants, però són provocats pel mateix sistema, no els provoca l’arribada d’immigrants i encara menys pel fet que l’immigrant resi a Al·là en comptes de fer – ho a Déu. A Orriols, li preocupa la delinqüència, la misogínia, els mals resultats a les escoles, la saturació de la salut pública, els guetos i la falta d’eines d’estat per procurar una integració adequada dels col·lectius d’immigrants, però obvia a consciència que aquestes deficiències no són patrimoni, ni conseqüència, de la immigració, musulmana o no, sinó de les insuficiències del sistema judicial, de l’educatiu, del de salut o de la dependència política de l’Estat. La solució, doncs, no és culpar l’immigrant o expulsar – lo, sinó millorar el sistema, fer – lo més fort, més eficient, més capaç i més just per a tots, inclosos els immigrants, perquè és la millor manera de cohesionar la societat, reforçar els seus valors i construir un país millor.