Aquest estiu la vaga salvatge del personal de terra de l’aeroport del Prat i la constant arribada il·legal d’immigrants a l’Estat espanyol han mantingut viu el debat polític. Ambdós temes tenen prou números per esdevenir centrals en la campanya electoral que ara s’encetarà.

Quant a la crisi del Prat, cal dir que ha posat damunt la taula tres elements: els límits del poder del govern de Catalunya i, per tant, la necessitat de continuar treballant per eixamplar – los; la palesada mediocritat de la capacitat de gestió del govern socialista a Catalunya i a Espanya, perfectament visualitzada per l’actuació del president Maragall, i la feblesa habitual del PSC quan cal anteposar els interessos de Catalunya als del seu partit de referència, el PSOE. Després dels fets del Prat, les coordenades del debat estan fixades i el PSC té, un cop més, una bona cua de palla.

Quant a la immigració, és evident que serà un dels temes clau de la propera campanya electoral. Cal molt més rigor en el seu tractament perquè afecta directament l’àmbit d’"allò que realment importa la gent" i la identitat de Catalunya com a nació. De gestió complicada, la immigració ha de ser abordada des de la realitat de les coses i deixant de banda apriorismes ideològics, especialment els fonamentats en el bonisme, tan de moda en determinats partits. Aparcant alguns mites irresponsables, cal revisar, per començar, el concepte d’integració, en un món ple de parabòliques, amb viatges prou fàcils i on el percentatge d’estrangers supera ja els dos dígits. Només traient ensenyances d’allò que s’ha fet a altres països hi ha la possibilitat que el govern de Catalunya no s’equivoqui també. Per ara, les úniques propostes assenyades han provingut del catalanisme, reticent a l’hora de donar dret de vot a segons qui.