Una parella repentinada s’atura davant el vagó d’un tren amb cinc bosses de shopping, vuit maletes i una anciana agafada de la mà. La cua espera que s’introdueixi al tren la paqueteria de luxe fins que una senyora en cadira de rodes protesta. “La nostra mama té més de 80 anys”, es queixen ells. No és excusa per a tant de tap i una altra veu es lamenta: “Venen aquí i es fan els amos”. L’home, sense complexos, sentencia amb accent llatí: “Aquí venim a deixar-hi molts diners”. Ens fastiguegen les seves pretensions, que es mostrin superiors en comptes de per sota nostre com un bengalí. És enveja social o racisme? Plutofòbia o escrúpol moral?

Horizontal
Turistes al centre de Barcelona Mané Espinosa
Els mirem amb mentalitat de propietaris, com si les quadres que compren fossin nostres. A qualsevol lloc s’hi està a gust amb diners. Molts diners. No hi ha pell ni ètnia que no difumini una cartera ben voluminosa; per molt que aquesta acabi expulsant els veïns de tota la vida. Welcome latin money! A la Comunitat de Madrid li agrada com sona això de Little Caracas , molt pitjor seria Little Habana.

No hi ha pell ni ètnia que una cartera ben voluminosa no difumini
En canvi, els francesos encapritxats amb el Poblenou barceloní dissimulen el seu poder amb més finor. Cap Maduro no els persegueix, ni perillen els seus comptes bancaris. Tampoc no són oligarques, però decideixen desplaçar-se a la recerca de terra in­cognita , nòmades digitals que es resisteixen a ensopir-se.

A Estar en su lugar. Habitar la vida, habitar el cuerpo (Anagrama), Claire Marin reflexiona sobre el desig nostàlgic de tenir un lloc propi, en veritat somiat. Tots el busquem, des del subsaharià que creua l’ Estret, la xilena que col·lecciona Boteros fins als menors no acompanyats que es resisteixen a ocupar un lloc de merda. Però com assenyala Marin, “un lloc es caracteritza precisament perquè no deixa mai de desplaçar-se, de ser desplaçat o de desplaçar qui creia que s’hi podia instal·lar”.

Traslladem el malestar davant els de Caracas del tren fins allà on explota la pólvora. La majoria de les guerres esclaten per defensar un lloc. És tan fàcil oblidar que tots som estrangers en algun indret!