L’espai Schengen s’acostuma a presentar com un dels grans èxits de la Unió Europea, l’element que garanteix un dels pilars del projecte comunitari com és la llibertat de moviments. Més de 425 milions de persones poden desplaçar – se pels 29 països que en formen part, una fita que, a ulls de les institucions europees, ha tingut un rol més que significatiu per reforçar l’economia del Vell Continent i acostar la ciutadania dels diferents països. Ara, però, en un context marcat per l’auge de l’extrema dreta i el seu discurs contrari a la immigració, l’espai Schengen està en hores baixes.

L’últim revés que ha rebut l’àrea de lliure circulació prové d’Hongria i dels Països Baixos. El 18 de setembre passat, el govern de coalició neerlandès liderat per la formació ultranacionalista Partit per la Llibertat (PVV) va sol·licitar una exempció de les normes migratòries de la Unió, recollides en el Pacte de Migració i Asil i que han d’entrar en vigor d’aquí a dos anys. L’argument era que, amb aquesta mesura, disposaria de més eines per reduir “dràsticament” l’arribada de migrants al país i, d’aquesta manera, “continuar complint els drets constitucionals de proporcionar habitatge públic, atenció sanitària i educació”.

Just l’endemà, Hongria seguia els mateixos passos i posava en dubte un acord –el Pacte de Migració i Asil– que es va aprovar l’abril d’aquest any, un text que va necessitar quatre anys de negociacions i que no va estar exempt de crítiques per part de nombroses ONG. “Hongria, de la mateixa manera que els Països Baixos, creu que un control nacional reforçat sobre la migració és essencial per mantenir els serveis públics i protegir la sobirania”, assenyalava en un missatge a X el portaveu del primer ministre Viktor Orbán, Zoltán Kovács.