La senyora Sílvia Orriols fa una piulada en què diu textualment que a Catalunya “no hi ha prou presons per a tanta multiculturalitat”. Deu pensar que ha de prevaldre una cultura hegemònica en la qual els catalans purs s’ho mereixen tot perquè són àngels caiguts del cel, han d’estar molt orgullosos de les seves arrels perquè el cristianisme és perfecte i no ha oprimit, matat ni violat mai ningú, i la resta del món és una conspiració malvada per islamitzar – nos a tots. Exageracions a part, la líder d’Aliança Catalana basa el seu discurs polític en dues potes: l’etnicisme i la islamofòbia. El primer no li servirà de res si és veritat que vol una Catalunya independent. Fins i tot una criatura pot deduir que l’anhelada independència no serà mai possible aplegant només els ciutadans amb vuit cognoms catalans. El segon també és contraproduent. Si es vol lluitar contra el terrorisme islamista –que és el que Orriols ven per justificar les campanyes antimigratòries– el que cal és promoure la multiculturalitat i el reconeixement mutu (dins el marc de la laïcitat dels poders públics), i lluitar contra la pobresa i la desigualtat, que és el que genera delinqüència, i no el color de la pell. Promoure la multiculturalitat és bàsic perquè la radicalització islamista surti dels guetos, de la marginació i de l’assenyalament. El que fa Orriols equiparant immigració i delinqüència, a part de ser fals i incitar a l’odi, és posar la llavor de més radicalització en el futur. Amb discursos simplistes ho redueix tot a una catàstrofe gravíssima que només ella pot solucionar. Però la immigració, agradi o no, és necessària. Pensant només en termes econòmics i deixant de banda l’empatia que hauríem de tenir com a éssers humans, necessitem els joves que es juguen la vida per arribar aquí si volem cobrar pensions en el futur. Aquest és un fenomen que requereix molts abordatges, el primer de tot l’educació, per no deixar – se manipular i entendre que les migracions són inherents a la condició humana. Només com a anècdota: sense migracions els catalans no tindríem el nostre preuat pa amb tomata. El pa, benvolguts, és d’origen àrab, i la tomata va arribar a Europa des de Sud – amèrica.