La Gabriela és una dona xilena que va arribar a Girona ara fa uns 50 anys fugint de la dictadura del dictador i colpista Augusto Pinochet. Es va instal·lar, posteriorment, a Banyoles i, com tantes altres persones que van haver de deixar els seus països per les raons que sigui, va trobar una nova llar a Catalunya. Venien de fora i, tot i les dificultats d’alguns moments, han acabat sent un o una més. En Driss, l’Assa i l’Ismael són tres joves nascuts a Banyoles i Figueres de pares marroquins i malians que afirmen que se senten catalans, gironins, banyolins i figuerencs segons els casos, però que no obliden les seves arrels, que coneixen i estimen gràcies als seus progenitors. Tenen una mica el cor dividit. La Gabriela, juntament amb la Nourdine, la Carmen, la Luisa i l’Ignacio –tots, dels primers a arribar al país– i els tres joves citats són algunes de les persones que protagonitzen el documental Fills de la utopia. La generació silenciada, que ha estat produït per Ginkgo Audiovisuals i dirigit per Mohamed El Amrani i Àlex Casas. Hi participen veïns de Banyoles, Salt, Figueres, Berga i Barcelona d’origen –ja sigui directe, patern o matern– xilè, marroquí, peruà, malià o asturià –el treball dels dos productors també inclou, així, la visió de persones migrades des d’altres indrets de l’Estat espanyol.

Aquest documental té com a objectiu reivindicar la memòria històrica de les persones migrades. En concret, de les primeres persones que van arribar a Catalunya. Està explicat en primera persona i, per tant, vol ser un memorial perquè les generacions actuals i futures coneguin la realitat de milers i milers de persones anònimes que van arribar a les comarques gironines i arreu de Catalunya buscant una vida millor o fugint de la repressió i la mort.

A part de ser un document històric, aquesta producció de Mohamed El Amrani i Àlex Casas pretén ser un altaveu de l’aportació de les persones migrades a la societat catalana, que, molt sovint, és silenciada. “Volem promoure un futur en què puguem conviure totes les persones que vivim en aquest país amb igualtat, respecte i havent après de les primeres dues generacions que hi van arribar”, detalla Casas.

El documental és una iniciativa de l’associació Azahara, que promou projectes d’innovació social, cooperació internacional, sensibilització, diàleg intercultural i inclusió digital. L’entitat té previst presentar – lo en diferents espais i compartir així les històries i les experiències amb un públic tan ampli i divers com sigui possible. Aquesta difusió té el mateix doble objectiu que el treball documental, és a dir, preservar la memòria i les contribucions de les persones migrades i fomentar el diàleg i la comprensió entre les diverses comunitats als Països Catalans.