Sílvia Mas (València, 1980) treballa amb la fundació Aids Trust Cymru, que ajuda immigrants i refugiats polítics a Gal·les i els fa de mitjancer amb l’administració.
Des del 2004 el Regne Unit ha rebut uns 447.000 immigrants, segons el govern. Què li sembla?
Primer llancen la pedra i després diuen que no tots s’han quedat al Regne Unit. El mateix govern fa pressió per restringir la immigració. Això fa augmentar la pressió social contra els immigrants. Nosaltres portem casos de VIH i sida i cobrim també vivenda i ajuda econòmica. Els extracomunitaris necessiten suport psicològic extra, fins i tot educació. La immigració té moltes cares i les lleis que ho dibuixen tot en blanc o negre fan molt mal.
Vostè personalment porta alguns casos de refugiats polítics.
Porto tres casos d’asilats polítics i tres d’immigrants amb visat de turista. Aquest tipus de visat, per exemple, els impedeix treballar encara que trobessin feina. I pel que fa als asilats, el ministeri d’Interior considera ara que a països com Zimbabwe i Zàmbia no hi ha risc per tornar – hi.
¿I els hi faran tornar fins i tot si tenen problemes de salut?
Sí. Els refugiats ho són perquè als seus països se’ls ha amenaçat de mort per les seves idees. Potser les condicions democràtiques a Zimbabwe han millorat, fet discutible, però, què hi ha dels mitjans sanitaris? Aquí la medicació per als malalts de VIH és gratuïta.
El retorn els pot dur a la mort.
L’enduriment de les lleis [d’immigració] mata. Responen a un impuls de rebuig, de por infundada. Cal regular la immigració de forma positiva, per als immigrants i per al país, que els necessita.
Com viuen aquesta situació les persones afectades?
Esperen la carta del Home Office [ministeri d’Interior] com si fos la seva sentència.