La crisi sobre el trasllat d’immigrants a Catalunya ha vingut provocada bàsicament per la manca de comunicació prèvia des del govern espanyol a la Generalitat. Ara diuen que va ser un error, i potser ho va ser, però costa creure que un protocol com el que comporta un trasllat de 50 persones obviï un pas tan important com el d’avisar el receptor. Potser sóc malpensat però, tal i com estan les coses, no crec que s’hagi de descartar que el motiu de l’oblit fos l’intent per part del ministeri de l’Interior que aquest trasllat passés desapercebut per les estadístiques oficials.

No és aquest el primer cop que arriben a Catalunya desenes de subsaharians, literalment transportats en avió, i abandonats silenciosament al carrer, com aquell que llença un clínex a terra tot dissimulant un descuit. No és un problema del govern socialista: també el popular ho va fer. Recordem, per exemple, la crisi de l’estiu del 2000 a la plaça Catalunya. D’on venien aquells subsaharians? Qui els havia portat? I no oblidem, per cert, els qui manaven aquí i van callar davant el govern central. Dic això perquè en tot aquest afer sobren declaracions i falten responsabilitats.

Responsabilitat, per exemple, per constatar el fracàs de l’actual llei d’estrangeria. Responsabilitat per impulsar urgentment una llei d’acollida. Responsabilitat per evitar el buit legal i el drama humà de la irregularitat. Acceptem que qui trobi un treball pugui sortir de la irregularitat. I, finalment, responsabilitat per fer que la Generalitat pugui fixar el nombre d’immigrants que Catalunya acull. Jo estic per una política liberal d’immigració, però decidida aquí. No imposada.