Són de Mali, han arribat a l’Estat espanyol amb pasteres i dormen en matalassos vells, que els ha cedit l’Ajuntament, col·locats en uns galliners situats a dos quilòmetres del nucli urbà de Torroella de Fluvià. No tenen cuina, ni lavabo, i molts d’ells tampoc tenen feina. Aquest és el destí d’un centenar dels 808 immigrants indocumentats que han arribat a Catalunya al llarg de l’any procedents de Canàries.

Tots els membres d’aquest grup, després de passar 40 dies en un centre d’internament d’estrangers de Canàries, van ser enviats pel ministeri de l’Interior amb avió a Barcelona. Posteriorment es van dispersar per diversos punts de les comarques gironines – una vintena van estar allotjats a la casa de colònies proporcionada per l’Ajuntament de Salt i la Generalitat el juny passat – i a través del boca – orella han acabat vivint en una granja abandonada de Torroella de Fluvià, un poble de només 300 habitants.
 
Cinc dies al mar

“Vaig passar cinc dies en una pastera molt petita sense menjar, quan vam arribar a les Canàries la policia ens va enxampar”, explica un d’ells. “Jo vaig trigar 4 anys a aconseguir els 1.500 euros que em va costar el bitllet. Vaig haver de demanar diners a veïns, familiars i fins i tot a desconeguts. He deixat al meu país 21 germans”, afegeix el seu company.

Es queixen que és molt difícil trobar feina sense papers. De tant en tant, asseguren, ve algun pagès de Sant Pere Pescador i Torroella de Montgrí per oferir – los algunes hores. Quan això no té lloc, passen el dia jugant a futbol, dormint o simplement contemplant el paissatge.

“Estan en unes condicions precàries”, reconeix l’alcalde de Torroella de Fluvià, Pere Moradell. L’Ajuntament ha fet un cens dels ocupants de la granja i, per evitar malalties, els faran anàlisis de sang. “Ho fem per ells i també per prevenció nostre”, assegura l’alcalde. Alhora també els ha netejat tot l’entorn de la granja, ha instal·lat uns contenidors i els ha proporcionat aigua. “Estava ple de rates i serps”, puntualitza Moradell. “Tot i que en els últims tres mesos n’han arribat uns setanta creiem que quan acabi la recollida de fruita marxaran”, afegeix. La granja és propietat d’un particular que ja ha presentat una demanda judicial de desallotjament.