Cristina Palomar

El govern de la Generalitat es va mostrar ahir extremadament prudent pel que fa a la polèmica sobre el dret de vot dels immigrants que s’ha generat els darrers dies. Després de la primera reunió de l’executiu posterior a les vacances d’estiu, el portaveu Joaquim Nadal va explicar que la Generalitat no descarta “considerar” aquesta possibilitat en el futur, però sempre de forma limitada i aplicant estrictament els criteris de reciprocitat. És a dir, va limitar el dret a vot a aquells immigrants provinents de països amb els quals l’Estat espanyol hi tingui signats convenis bilaterals.

El conseller va voler evitar generar alarma social traient importància a la iniciativa, presentada pel PSOE i IU-ICV al Congrés. Va demanar que aquesta qüestió sigui tractada amb el “màxim rigor” i va advertir que la futura llei “previsiblement trigarà a ser aplicable i a recórrer el procés de tràmit per a la seva aprovació”. En paral·lel a aquesta proposta, Nadal va reclamar a la Unió Europea que pacti amb els països d’origen de la immigració polítiques que assegurin que els fluxos migratoris estaran vinculats a un contracte de treball.

D’altra banda, el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va tornar ahir a defensar en la primera reunió de l’executiu la seva peculiar interpretació que l’aprovació del nou Estatut ha donat una quota d’autogovern tan alta a Catalunya que la presència d’Espanya ha esdevingut pràcticament residual.

Termes percentuals

Tanmateix, conscient de la polseguera política que la seva declaració institucional del dia 9 d’agost va provocar, el cap de l’executiu català va voler introduir un matís per aclarir l’embolic: quan parlava del paper “pràcticament residual” de l’Estat a Catalunya ho feia descrivint “una realitat en termes percentuals estrictament constitucionals i estatutaris”.

Segons va revelar Nadal posteriorment, Maragall va explicar als consellers del seu executiu que no es referia al pes polític de Madrid a Catalunya, sinó al fet que l’Estat representa només un 20 per cent de la despesa pública catalana, perquè el 80 per cent restant es reparteix entre governs locals i, sobretot, l’autonòmic. “A les portes del desplegament del nou Estatut i sense la caixa de la Seguretat Social i sense el deute, l’Estat a Catalunya és, en despesa pública, un 20 per cent”, va explicar Pasqual Maragall.

Nadal va recordar que, gràcies a les quotes d’autogovern aconseguides per Catalunya des de fa més de 25 anys, “hi ha un bloc de transferències molt sòlid que representa el gruix més potent del total pressupostari de la Generalitat”.