La immigració és un tema troncal en un país geogràficament ‘de pas’ com és Catalunya. Per aquest motiu no hauríem de permetre que el foc encreuat entre la demagògia xenòfoba i la demagògia bonista ens impedeixi parlar obertament de les complexitats que genera i sobre com gestionar – les. L’enquesta del CEO sobre immigració publicada dijous, més enllà de titulars que criden l’atenció, radiografia la realitat d’una societat catalana tradicionalment oberta, integradora, tolerant i respectuosa amb els drets humans, que alhora detecta un desequilibri entre el flux migratori i la capacitat d’acollida. La majoria d’enquestats està d’acord que la immigració contribueix al desenvolupament econòmic i es partidària de garantir que l’immigrant instal·lat a Catalunya de manera estable tingui els mateixos drets que la resta; que pugui treballar normalment, pagar els seus impostos i cobrar l’atur; que pugui votar en les eleccions, accedir a la nacionalitat i reagrupar la família. No obstant això, la meitat d’enquestats (el 48%) percep que hi ha massa immigrants, que això afecta negativament la qualitat dels serveis públics i el 60% creu que reben més del que aporten en impostos.

Cal veure la radiografia completa. Si la immigració és percebuda socialment com a excessiva, és necessari parlar – ne. Parlar – ne deixant de banda els components ètnics, racials i religiosos; parlar – ne sense qüestionar drets fonamentals, ni tampoc deures ciutadans; parlar – ne desmentint tòpics i falsedats amb dades reals. Perquè del que cal discutir de debò i amb urgència és de les eines i els recursos que són necessaris i que Catalunya ha de tenir com a país receptor d’immigrants per poder canalitzar i digerir aquest flux i controlar el seu impacte en la nostra societat. Coses com ara la competència sobre els permisos de residència i de treball, que són clau per normalitzar la situació de molts immigrants i per evitar que derivi en precarietat o conflictivitat. I potser caldrà discutir com adaptem l’estat del benestar a una població que creix de forma desproporcionada. No parlar – ne no fa més que donar espai, arguments i terreny abonat a la xenofòbia, el racisme i la intolerància.