S. Pau / E. Escriche

El desembarcament a les Canàries d’immigrants en situació irregular, que sembla no tenir aturador, s’ha traduït en un increment del trasllat de subsaharians de l’arxipèlag cap a Catalunya: en el que portem d’any se n’han traslladat 758, originaris sobretot de Mali i el Senegal. D’aquest total, gairebé la meitat, concretament 368, han arribat a Catalunya els mesos de juny i juliol i les tres primeres setmanes d’agost, coincidint precisament amb les alertes de les autoritats canàries perquè no poden assumir més immigració irregular.

La magnitud de la situació és fàcil de veure si es comparen les arribades de subsaharians portats de les Canàries en tot l’any passat, que van ser 176, amb les dels vuit primers mesos del 2006, 758. Només al maig, en van arribar a Catalunya 94, una quantitat que encara s’ha superat en els últims tres mesos.

Les últimes dades les va fer públiques ahir la secretària per a la Immigració, Consol Prados, que va explicar que totes aquestes persones han arribat a l’Estat a través de les costes canàries i que no poden ser repatriades perquè no es pot demostrar que són d’un país amb el qual hi ha acord de repatriació, o bé provenen d’un país amb el qual no existeix cap conveni per poder – los fer tornar.

Un cop són a Catalunya, hi ha tres entitats que se’n fan càrrec, que els faciliten allotjament, alimentació i assistència sanitària durant quinze dies. A més, els orienten perquè es puguin valer per ells sols, ja que al cap d’aquestes dues setmanes, tot i que continuen sent sense papers, s’han de buscar la manera de sobreviure aquí. La majoria tenen familiars o coneguts que els acaben acollint a casa seva, asseguren els professionals d’aquestes entitats.

Investigar si es poden acollir a l’estatus de refugiat és una altra feina de les associacions que tenen conveni amb la direcció general d’Integració de l’Immigrant per donar ajut humanitari d’urgència als sense papers traslladats de les Canàries, Ceuta o Melilla a Barcelona. La qüestió és veure, en definitiva, si hi ha algun element que els permeti regularitzar la seva situació administrativa a l’Estat. És el cas de les persones que poden acreditar que van fugir del seu país per una convulsa situació política o social que posava en perill la seva vida, per exemple. El cert, però, és que és un camí molt difícil, perquè el govern espanyol denega el 95% de peticions d’asil.
 
Taula estancada

Al maig, desenes d’aquests subsaharians traslladats a Barcelona van acabar anant amb familiars i coneguts que estan instal·lats a Cassà de la Selva i Salt. L’alcalde de Cassà, Antoni Baulida, i el de Salt, Jaume Torramadé, van denunciar ahir que la Generalitat no ha fet res per tirar endavant les dues taules que es van crear en aquell moment per fer front a l’arribada incontrolada d’immigració. “Des que es van constituir les taules ni la Generalitat ni el govern central no ens han cridat per tornar – nos a reunir”, va assegurar Torramadé. Les taules, una formada per les administracions públiques i una altra per tècnics, tenien com a objectiu establir un protocol d’actuació per frenar l’allau d’immigrants irregulars i evitar, entre altres punts, la sobreocupació d’habitatges.