Pels volts de l’11 de febrer de cada any des del 1997, els carrers de Budapest s’omplen de centenars de neonazis i neofeixistes vinguts d’arreu. És una de les trobades de la ultradreta –és a dir, de l’extrema dreta que no renuncia a l’ús de la violència– més importants d’Europa. Celebren el “Dia de l’Honor”: l’aniversari de l’intent dels nazis hongaresos i alemanys de trencar el setge de la ciutat al final de la Segona Guerra Mundial. És una marxa desacomplexadament neonazi encapçalada per proclames en favor de la supremacia de la “raça blanca” i en contra de “feministes i gais” que porten al “declivi d’Occident”. El govern de Viktor Orbán, referent mundial de l’extrema dreta per les seves polítiques contra els drets de les dones i en favor de “la raça”, tolera l’esdeveniment. Els neonazis hongaresos consideren que Orbán podria ser encara més dur, però l’aplaudeixen perquè va “en la direcció correcta”.

Durant la festa de l’honor augmenten les agressions als col·lectius que són objecte d’odi per a l’extrema dreta: immigrants, gitanos, musulmans, jueus, persones LGTBI, feministes… Són dies en què moltes persones amb un color de pell sospitós opten per no sortir al carrer. Els darrers anys hi ha hagut desenes d’atacs i diversos assassinats motivats per l’odi racial, sobretot contra persones gitanes i jueves, inclosa una criatura gitana de cinc anys. En aquest context, fa anys que col·lectius en defensa dels drets humans, antifeixistes i antinazis organitzen contramanifestacions de protesta. Ilaria Salis, mestra de primària de Milà de 39 anys i activista antifeixista, va assistir a la del 2023.

Aquell dia, Salis anava en un taxi amb un altre antifeixista alemany; estaven lluny de la marxa. De cop, la policia va parar el vehicle i va detenir – los amb violència. A Ilaria la van dur a una presó de màxima seguretat, la van deixar en aïllament durant 8 dies sense sabó, pasta de dents ni compreses i sense poder – se canviar de roba. Ella no ho sabia, però seria l’inici d’un llarg malson que encara dura. L’acusaven d’haver participat en una agressió a dos militants neonazis que van presentar lesions amb pronòstic “d’entre cinc i vuit dies de guarició”. Hi ha imatges en què es veuen diverses persones a les quals no es pot identificar –perquè tenen el rostre cobert– pegant a dos corpulents neonazis després de la marxa. Són les proves de l’acusació. Carmen Giorgio, italiana que va compartir uns mesos cel·la amb Salis, ha relatat les condicions inhumanes i les violències patides: “És una estructura molt vella i plena de brutícia, amb rates, puces, xinxes, on els llençols no es canvien durant mesos”, explica. “Els càstigs són molt durs. Et tanquen en una minúscula gàbia metàl·lica on hi ha un vàter i un llit sense matalàs, t’hi poden deixar quinze dies, no et pots dutxar i de tant en tant venen a pegar – te”, detalla.